La SGAE i les dietes milionàries dels seus directius.
Els membres de la Junta Directiva i del Consell de Direcció de la SGAE, els consellers emèrits i altres membres externs han ingressat 527.000 euros en concepte de dietes durant 2008, una remuneració que reben per la seva assistència a les diverses sessions de treball que organitza l'entitat . Fins a 1.000 euros per reunió reben els directius. Què empresa paga això?.
La jubilació faraònica de Teddy Bautista.
La SGAE manté un pla de pensions que assegura unes pagues faraòniques per als directius de la societat. La contribució es manté en 2002 (257.000 euros), 2003 (256.000) i 2004 (256.000), però es dispara el 2005 fins als 419.000, el mateix que 2006 i 2007. És a dir, en total, 2,026 milions d'euros. En total, 106.631 euros percebran cadascun dels dinou directius de la SGAE.
Hisenda reclama a la SGAE 21 milions d'euros "per irregularitats".
El fisc també està darrere dels comptes de la polèmica societat privada d'autors. Per exemple, l'entitat va pagar 2,158 milions a causa de l'IVA en 1999, 11,978 per retencions a autors no residents a 2004 i ara li reclamen 7,642 per demores.
Podríem continuar, però ara entenem perfectament perquè al introduir la paraula "lladres" a Google apareix en els primers resultats certa pàgina web.
SI TENIU MES GANES DE LLEGIR:
SGAE I EL SEU PLÀ DE PENSIONS
La Societat General d'Autors i Editors (SGAE) és una entitat de gestió de drets de propietat intel·lectual, per tant, una associació sense ànim de lucre. Així ho recorda la nota 1 de l'informe d'auditoria de comptes anuals de 2008 que signa BDO Audiberia a 13 de març de 2009. D'aquesta condició se'n deriven algunes obligacions legals i també certa filosofia de gestió, ja que es manegen drets de tercers. Des de 2002 els comptes de l'entitat aprovades pels seus socis, a les quals ha tingut accés LA RAZÓN, inclouen en el seu capítol de «Remuneracions i saldos mantinguts amb els administradors i els auditors de comptes», un epígraf denominat «altres obligacions» en el que es precisa que «la Societat manté un pla de pensions per a membres de la Direcció». La contribució es manté en 2002 (257.000 euros), 2003 (256.000) i 2004 (256.000), però es dispara el 2005 fins als 419.000, el mateix que 2006 i 2007. És a dir, en total, 2,026 milions d'euros, ja que el 2008 no es va fer cap aportació a aquest fons.
.
El repartiment:
.
L'auditor contempla com a membres de la direcció a 19 persones, el que suposaria 106.631 euros per cap en cas que l'aportació fora equitativa, cosa que no sol passar en aquest tipus de gratificacions per a les grans empreses, però res es reflecteix en els documents sobre com es reparteixen aquestes xifres. Eduardo (Teddy) Bautista va canviar els estatuts per convertir-se en un empleat de SGAE, com a president executiu del Consell de Direcció, i no haver de ser elegit pels socis, com la Junta Directiva.
.
Quan es va reclamar informació interna el 2002 sobre la subscripció de la pòlissa per a la direcció, la cúpula va informar que era una manera d'assegurar un pensió «més digna al president executiu del consell de direcció, Eduardo Bautista, que havia tributat la major part del seu vida laboral "com a artista", és a dir, de forma intermitent. Crida l'atenció que l'auditoria ofereixi tota mena de detalls sobre el pla de pensions que l'entitat té subscrita amb els seus empleats, però del fons per a la direcció només s'ofereix el muntant total. El que vindria a ratificar que aquest pla de jubilació és una gratificació a la cúpula de l'associació és que les aportacions s'hagin realitzat anualment des de la seva subscripció, excepte en 2008, és a dir, l'exercici en què es va trencar la corba ascendent en quant a recaptació i que en el balanç apareix un signe negatiu. El misteri sobre aquest assumpte en l'auditoria és encara més gran al incloure, per primera vegada en el passat exercici, en el qual, com s'ha tractat, no es van fer aportacions al fons, la següent nota: sota l'epígraf «Retribucions a llarg termini al personal »s'anuncia que« la Societat manté compromisos per pensions amb un directiu.
.
El misteri de l'auditoria:
Aquests compromisos corresponen a plans de prestació definida, i estan exterioritzats mitjançant pòlisses col·lectives subscrites amb una companyia d'assegurances ». Segons els especialistes consultats per aquest diari, això suposa que un dels directius rebrà l'aportació a la seva jubilació de 2008 a posteriors exercici. L'auditor exposa el mínim d'informació legalment exigible per a no especificar si aquesta obligació està lligada o no al de les aportacions que es fan al pla de pensions de la direcció i a quin membre de la cúpula es refereix.
.
Per altres especialistes amb els quals ha parlat LA RAZÓN, aquest fons de pensions equivaldria als «bonus» que perceben els directius de les grans empreses, un sistema que tindria difícil cabuda en una societat sense ànim de lucre com la SGAE. Aquestes mateixes persones afirmen que aquest tipus de gratificacions depenen de la discrecionalitat del màxim responsable, que acostuma a percebre almenys el 65 o 70 per cent d'aquestes quantitats. En qualsevol cas, els assessors fiscals asseguren que es tracta d'una retribució amb menys càrregues que altres de caràcter ordinari i, sens dubte, més beneficiosa per a algú que ja ha complert 66 anys com Bautista.
.
Les macrocifres que es manegen per a la jubilació dels directius de l'entitat contrasta amb les del fons de pensions dels seus empleats. Des de 1997, SGAE externalitza aquest pla, des d'aleshores la quantia per a cada treballador ha anat creixent segons l'IPC: així el 2002 es va aportar 660,54 euros per empleats, fins arribar als 807,19 el 2008.
