FUSIÓ CAIXA CATALUNYA-TARRAGONA-MANRESA 1300 ACOMIADAMENTS

.
EL QUE COBRA EL SEU PRESIDENT NARCÍS SERRA

CÀRRECS I RETRIBUCIONS.

PRESIDENT EXECUTIU CAIXA DE CATALUNYA

275.000 EUROS

CONSELLER DE GAS NATURAL 150.000 EUROS

CONSELLER TELEFÒNICA

CONSELLER TELEFÓNICA INTERNACIONAL

CONSELLER TELEFÓNICA XILE

CONSELLER TELECOMUNICACIONS DE SAO PAULO 470.000 EUROS

CONSELLER GRUP APPLUS 120.000 EUROS

VICEPRESIDENT VOLJA PLUS?
.

.

Narcís Serra s'aferra a la presidència de Caixa Catalunya. Vol presidir, almenys durant dos anys, la caixa que resulti de la fusió de Catalunya amb Manresa i Tarragona. I és que l'antic vicepresident del Govern amb Felipe González ha vist com els seus ingressos anuals han experimentat un vertiginós increment des que es va convertir en president de Caixa Catalunya el 2005.
.
Serra, que el passat 30 de maig va complir 66 anys, insisteix a pilotar, amb el director general de Caixa Catalunya, Adolf Todó, un procés de fusió la necessitat negava fa tan sols nou mesos i que suposarà una retallada de 1.300 llocs de treball segons l'últim principi d'acord assolit entre les direccions de les tres caixes implicades i els sindicats. Bona part de les retallades de personal es realitzaran a través de prejubilacions.
.

.

Fonts financeres xifren en una mica més de 1,2 milions d'euros els ingressos de Narcís Serra. Directament de Caixa Catalunya, només percebrà aquest any uns 275.000 euros el 2008 va percebre 175.000 euros en concepte de salari i 80.000 per dietes d'assistència, segons afirmen fonts pròximes a l'entitat financera, però la seva presència en els consells d'administració de participades de la caixa com Gas Natural, la companyia de certificacions Applus, propietat en un 23% Volja Plus, de la qual Serra és també vicepresident, li reporten uns gens menyspreables ingressos complementaris.

.

En el consell de Gas Natural, Serra va substituir el 2008 al que fins llavors era director general de Caixa de Catalunya, Josep Maria Loza. En realitat, Loza només representava a Caixa de Catalunya en el consell de Gas Natural, de manera que les seves dietes les ingressava directament la caixa. Serra, però, va ser nomenat a principis d'aquest any conseller de Gas Natural a títol personal.
.

.
Segons l'informe de govern corporatiu de la gasista, el consell d'administració, exclosos el president i el consell d'executius, es va repartir 2.820.000 en concepte de emoluments, de manera que a cada conseller li va correspondre una mica més de 150.000 euros.
.
Del grup Applus, segons fonts coneixedores de la companyia, les quantitats que percep Serra a l'any no baixen dels 120.000 euros. A això cal sumar els diners que percep per la seva participació en consells de diverses empreses del grup Telefónica. Això sí, Serra no va arribar a Telefónica de la mà de Caixa Catalunya, sinó per recomanació de La Caixa. Va ser el 2004, quan Serra es postulava per integrar-se en la direcció de l'entitat que ara presideix Isidre Fainé.
.

.
A Telefónica, Serra és vicepresident del consell assessor de Catalunya i, a més, està present en els consells d'administració de tres filials: Telefónica Internacional, Telefónica Xile i Telecomunicacions de Sao Paulo. Sumant les retribucions que apareixen en els informes de govern corporatiu d'aquestes societats, la xifra que rep Serra l'any s'aproxima als 470.000 euros.
.

.

HERBERT GUSTAVE SCHMALZ – ANGLATERRA

.

Herbert Gustave Schmalz (1856-1935)
Nascut prop de Newcastle el 1856, de pare alemany, Schmalz es va traslladar a Londres a l'edat de disset anys abans de matricular-se a l'Escola d'Art de South Kensington i més tard, la Reial Acadèmia. Després d'estudiar a Anvers, Schmalz tornar a Londres per establir la seva carrera.

.
El temps passat a Jerusalem l'any 1890 li va ser molt útil per al seu treball del Nou Testament en els anys següents. Una barreja de prerafaelita i victorià neoclassicisme les pintures són eficaces per al seu ús atmosfèrica de la llum en la creació d'un estat d'ànim de aprensió i dolor.
A "Retorn del Calvari" (1891) La dona mira per sobre l'espatlla a les tres creus sobre el Gòlgota distants, eclipsat pels núvols de tempesta fosca. La llum de la prefigura lluny la glòria per venir.
.

Losers: Flush from Tom Werber on Vimeo.

THOMAS RUSCH - ALEMANYA

.

Thomas Rusch és un fotògraf nascut a Freiburg, al sud-est d'Alemanya, el 1962. Actualment viu i treballa a París tot i que passa llargues temporades a Hamburg. Rush és famós per les seves fotografies de moda i bellesa, destacant també els seus retrats i el seu treball en publicitat. Amb un gran portfoli i una destacada llista de clients, les seves imatges han estat mereixedores de diversos premis i nombroses exhibicions. També ha publicat diversos llibres.
.

.
Rush treballa amb un contingut on la bellesa, l'erotisme, la moda i fins i tot el fetitxisme, formen part del seu segell d'identitat. Hi ha també certa tendència cap a una part més fosca i provocadora que trenca d'alguna manera amb els estereotips comercials del seu treball. No és simple fotografia de moda, Rush busca apropar-nos a un contingut molt més ampli, respectant els conceptes però permetent que la nostra mirada vagi una mica més lluny.

.

Floating Head from ben dickinson on Vimeo.

INTERNET MOSTRA EL FINAL DE LA TELEVISIÓ TRADICIONAL

.

Més la meitat dels antics televidents compulsius s'han transformat ja en internautes obsessius. I la xifra continua creixent dia a dia. El cas és que els internautes televisius no es conformen amb acceptar veure el que volen i quan volen els programadors.
.

.

Els internautes són els nous programadors de la seva pròpia televisió. I cada un d'ells vol ser el seu propi programador. El cas que la xarxa és la TV del futur.

.

L'informe - batejat com 'Multi Screen Media Consumption 2010' - ha estudiat els hàbits de consum de televisió de 300 milions de persones de la Xina, Alemanya, Espanya, Suècia, Taiwan, Regne Unit i Estats Units.
.

.

L'anàlisi mostra com l'ús de TV basada en Internet continua creixent, ja que la meitat dels enquestats van reconèixer que consumeixen televisió a través d'Internet i fan servir serveis de televisió a la carta o de vídeo a la carta setmanalment, i més del 70 per cent va reconèixer que fa servir serveis de streaming i de descàrrega de continguts amb la mateixa freqüència.
.

.
A més, els consumidors fan servir el 35 per cent del seu temps lliure a veure la televisió i continguts de vídeo, i que són cada vegada més conscients de les bondats de les noves tecnologies, que, alhora, estan creant nous patrons de consum de mitjans.
.

.
Les conclusions mostren que els usuaris estan demanant un tracte personalitzat, una televisió fàcil d'usar i d'alta qualitat, i un servei a la carta sense pauses publicitarias. La conclusió fonamental de l'estudi és que el consum està "fragmentat" i és "complex" en l'actualitat.
.