TOROS – TORTURA A MORT

Replantejat el no anar a aquests ritus ancestrals i macabres, on es tortura a un animal en viu i en directe i menys amb nens. Ni tan sols a la televisió. Espanya és l'únic país on la tortura als animals està regulada (mitjançant el reglament taurí), no contribueixis a la Vergonya Nacional, aporta el teu grà de sorra per a abolir-la.

El toro, com mamífer superior que és, sent el dolor i sofreix igual que nosaltres.

Que no ens enganyin disfressant aquesta barbàrie amb lluentons, malles i colorins com part d'una posada en escena prèviament organitzada. La mal anomenada "Fiesta Nacional" no és altra cosa que un gran negoci per a alguns i la tortura despietada i consentida per a uns altres, subvencionada en molts casos amb fons públics. Però la realitat és una altra molt diferent:

ABANS DE LA CORRIDA:

(Pràctiques molt conegudes per a afeblir als toros)

-Se'l purga amb sulfat de sosa per a provocar-li diarrea.
-Se'ls injecta 1 o 2 cm3 d'un fort immunodepressor anomenat “inmovilón-revivón” per a atordir-los (per això cauen moltes vegades de potes en l’arena, estan drogats i els veterinaris són els còmplices)
-Se'ls copegen els ronyons amb costelles de sorra i se'ls donen cops als testicles
-Se'ls retallen les puntes de les banyes (summament dolorós per les terminacions nervioses)

Finalment, i ajudats de "punxons elèctrics" o d'objectes punxents i feridors, se'ls obliga a entrar a l’arena, per això quan fan la seva aparició recorren tota la sorra en actitud aparentment furiosa, quan realment solament són animals atemoritzats que busquen amb desesperació una sortida.

(Tots aquests trucs bruts es fan en la més absoluta reserva)

DURANT LA CORRIDA:

El famós picador, és l'encarregat de clavar-li la pica, un arpó de 15 cm de llarg per 5cm de diàmetre amb la finalitat d'estripar-li i tallar-li els músculs del coll i l'esquena, el que ocasionarà que el toro no pugui alçar més el cap (Per cert, el cavall acaba amb múltiples i doloroses fractures de les costelles, àdhuc a pesar de dur el peto, pel que li solen tallar les cordes vocals perquè no rallin-hi a les fortes envestides.) L'hemorràgia del toro comença a ser evident!

Una vegada minvat el àstat, entren a l’arena els banderillers encarregats d'incrustar-li sis punxents i tallants banderilles de 8cm de llarg, la missió del qual és estripar-li àdhuc més la carn amb cada moviment de l'animal.
Ja, l'hemorràgia és profusa i el toro comença a afeblir-se!

Molt minvat el toro, fatigat i espantat, entra el matador en escena, amb la sola intenció d'acabar la feina clavant-li una espasa de gairebé un metre amb la intenció de perforar-li el cor o algun got sanguini, i fins i tot els pulmons, provocant-li vòmits de sang i una lenta agonia. Mentrestant la multitud delira, llança flors i aplaudeix d'allò més per l'excel·lent espectacle!

Finalment se li dóna la “puntilla”, amb la intenció de seccionar la medul·la espinal, el que provoca la immobilitat de l'animal però continuant conscient del que ocorre mentre agonitza. En molts dels casos se'ls esquartera encara vius.