JIMMY SMITH - L'ÒRGUE

Jimmy Smith (Norristown, 8 de desembre de 1928 - Scottsdale, 8 de febrer de 2005), organista nord-americà de jazz. El seu estil és el del hard bop i el de la fusió del jazz amb el funk, el soul, el R&B, el blues, etc. Expert en l'òrgan Hammond, va revolucionar al llarg dels anys cinquanta i seixanta la seva interpretació, popularitzant-lo i habilitant-lo definitivament com instrument de jazz. Les seves sessions para Blue Note entre 1956 i 1963 s'han convertit en clàssics del jazz i segueixen sent tan influents com ho van ser llavors.

Nascut en una família amb fortes inclinacions musicals, va ser una espècie de nen prodigi i va guanyar un concurs de nens prodigi als nou anys. Al principi, durant la seva adolescència, va aprendre a tocar el piano. Després d'haver complert amb el servei militar, es va matricular el 1948 en la Hamilton School of Music, on va estudiar el contrabaix, i el 1949 i 1950 va estar a Filadèlfia en la Ornstein School of Music en l'especialitat de piano.

Al començament dels anys cinquanta, durant la seva estada amb la formació, gairebé de rhythm and blues, Don Gardner And His Sonotones, Smith va començar a tocar l'òrgan Hammond el 1951 i aviat va tindre una gran reputació que el va portar fins a Nova York on va debutar en el Cafè Bohèmia. A la fi de 1955 va formar el seu propi trio d'òrgan i va aplicar la seva concepció musical modernista a aquest instrument. Unes actuacions al Birdland i al Festival de Jazz de Newport de 1957 van potenciar la seva carrera. Els seus enregistraments para Blue Note inclouen tant enregistraments en trio com col·laboracions amb artistes com Kenny Burrell, Llig Morgan, Lou Donaldson, Tina Brooks, Jackie McLean, Ike Quebec i Stanley Turrentine, entre uns altres. Smith va aconseguir també grans èxits amb Verve entre 1963 i 1972, molts dels quals estaven protagonitzats per big bands amb arranjaments d'Oliver Nelson.

Al llarg dels anys setanta (i també després als vuitanta) va realitzar vàries gires mundials, visitant països com Israel i Europa el 1974 i 1975. Amb la seva dona, va obrir un club a Los Àngeles a mitjants dels setanta. Va tornar a Blue Note el 1985, produint nous discos de gran qualitat. Després d'uns cinc anys de parón, Smith va tornar a reapareixa al 2001 amb nous projectes i centrat sobretot en actuacions en directe en grans festivals i clubs petits.

Discogràfica
1956: A New Sound, A New Star: Jimmy Smith at the Organ (Blue Note)
1956: The Champ (Blue Note)
1957: Groovin' at Small's Paradise, Vols. 1-2 [CD] [live] (Blue Note)
1958: The Sermon (Blue Note)
1958: Cool Blues (Blue Note)
1960: Crazy! Baby (Blue Note)
1960: Back at the Chicken Shack (Blue Note)
1960: Midnight Special (Blue Note)
1960: Prayer Meetin' (Blue Note)
1962: Bashin': The Unpredictable Jimmy Smith (Verve)
1966: Peter and the Wolf (Verve)
1966: Jimmy & Wes: The Dynamic Duo (Verve)
1968: Stay Loose...Jimmy Smith Sings Again (Verve)
1972: Root Down [live] (Verve)
1972: Bluesmith (Verve)

(agraïment a Climent Solà)

Jimmy Smith trio - Walk on the wild side (1961)

Jimmy Smith & Kenny Burrel_ Down by the riverside