Koko Taylor, cantant considerada la reina del "blues", va morir el passat 3 de juny als 80 anys a Chicago, quan es recuperava d'una operació gastrointestinal.
Una portaveu del segell discogràfic Alligator Documents va dir al diari The Chicago Tribune que l'artista semblava estar recuperant-però que el seu estat es va agreujar durant la nit.

Òrfena des dels 11 anys, l'artista va néixer a Memphis (Tennessee) el 1928 amb el nom de Cora Walton. La seva figura va començar a créixer com a cantant de "blues" en els clubs nocturns del sud de Chicago, quan va arribar a aquesta ciutat de l'estat d'Illinois el 1952.
Durant la seva carrera, en la qual va aconseguir superar el domini dels homes en la seva categoria musical, Taylor va gravar set àlbums, va guanyar un Grammy, es va adjudicar 29 premis "blues" i va rebre la Medalla Nacional de les Arts per la seva contribució a la música d' Estats Units.

La seva última actuació va ocórrer el passat 7 de maig a Memphis durant la cerimònia de lliurament dels premis als millors temes de "blues".
En aquesta ocasió va cantar "Wang Dang Doodle", el tema amb el qual va arribar al fama.
DISCOGRAFIA:
Love You Like a Woman - November 30, 1968
Koko Taylor - 1969
Basic Soul - 1972
South Side Lady - 1973
I Got What It Takes
Southside Baby - 1975
The Earthshaker - 1978
From The Heart Of A Woman - 1981
Queen of the Blues - 1985
An Audience with Koko Taylor - 1987
Live from Chicago - 1987
"Wang Dang Doodle" - 1991
Jump for Joy - 1992
Force of Nature - 1993
Royal Blue - 2000
Deluxe Edition - 2002
Old School - 2007
The Earthshaker - 1978
From The Heart Of A Woman - 1981
Queen of the Blues - 1985
An Audience with Koko Taylor - 1987
Live from Chicago - 1987
"Wang Dang Doodle" - 1991
Jump for Joy - 1992
Force of Nature - 1993
Royal Blue - 2000
Deluxe Edition - 2002
Old School - 2007


4 comentaris:
Rest in peace...
*que algú canti "Amazing Grace"*
l'estic escoltant i aquesta veu "enrogallada" captiva.
bona troballa, per a mi. Mai es tard per a conèixer.
salut
Descansi en pau
Ni idea d'aquesta reina... i el motiu no és pas el meu visceral (tot i que pacífic) rebuig a tota mena de monarquies (fins i tot les encobertes), només accepto les reines metafòriques; el motiu, ras i curt: la ignorància, com diu Romanidemata, mai és tard pel que és bo, si arriba, clar.
Publica un comentari