PERÚ: ELS INDÍGENES CONTRA L'ESTAT I LES PETROLERES

Enfrontaments entre indígenes amazònics i forces armades han deixat desenes de morts i nombrosos ferits el divendres 5 de juny al nord del Perú. Els nadius, que bloquegen la ruta transamazònica, van retenir com a ostatges a diversos policies. Les forces de l'ordre van disparar contra els manifestants, utilitzant helicòpters.

.

Aquests enfrontaments són resultat d'un conflicte entre indígenes de la selva i el govern d'Alan García, a causa de l'explotació de les riqueses petroleres. Immenses reserves han estat descobertes en anys recents a la regió. Un "miracle", segons el president García, que multipliquen les iniciatives favorables a la seva explotació per les empreses estrangeres, inclòs Perenco, un grup franco-britànic. Això té conseqüències tràgiques per a les comunitats de caçadors-recol.lectors que obtenen els seus recursos del bosc i dels cabals d'aigua.

.

.

Els indígenes agrupats en l'Associació Interètnica per al Desenvolupament de la Selva Peruana s'han mobilitzat contra la destrucció i la contaminació del seu espai vital i, després de diverses setmanes, la tensió no acaba. Ells han rebut el suport de nombrosos sectors de la població en tot el país. Abans dels esdeveniments dels últims dies, una mobilització general havia estat programada pel dijous 11 de juny.

.

El govern va manifestar la seva voluntat de passar a tota costa, d'obrir la via a les companyies, burla dels drets reconeguts a les comunitats des dels anys 1970 (per part del govern militar progressista de Juan Velasco Alvarado), protegits per les convencions de Nacions Unides.

.

Això que passa al Perú és una il·lustració dramàtica d'un problema que s'ha fet crucial en tota l'Amèrica Llatina: l'explotació del subsòl i la devastació del medi ambient en detriment dels pobles autòctons i de la biodiversitat. Al Brasil, Xile, Colòmbia, Guatemala ... els grups indígenes s'oposen a les empreses d'explotació de recursos petrolers, miners o forestals. A Equador, les comunitats amazòniques van obrir un procés històric contra l'empresa trasnacional Texaco, que ha provocat un veritable desastre ecològic en una vasta regió. No s'havia vist mai que les comunitats amazòniques intentessin un procés contra una gran multinacional i encara menys que els tribunals es mostraran sensibles als seus arguments (una decisió final s'espera properament).

.

.

Diversos governs llatinoamericans li han pres la mesura al problema i s'esforcen per avançar cap a les solucions negociades. Aquest és el cas de Bolívia, on el president indígena Evo Morales ha renacionalització les reserves d'hidrocarburs i renegociat amb les empreses estrangeres les condicions de la seva explotació, a fi d'assegurar una redistribució més equitativa dels beneficis, notablement per mitjà de programes de desenvolupament , d'educació i de salut per a les poblacions que ho requereixen. El president equatorià, Rafael Correa, ha proposat, en tant, congelar l'explotació d'una regió sencera de l'Amazònia per raons ecològiques a canvi de contrapartides financeres de part de la comunitat internacional. Al Brasil, una decisió recent de la Cort Suprema de Justícia ha vingut a confirmar una ordre del president Luiz Inácio Lula da Silva que reconeix un immens territori dels grups indígenes al nord de l'Amazònia i frena així la penetració de buscadors d'or o de traficants de fusta (en total, 13 per cent de la superfície de Brasil està avui constituïda com a territori indígena).

.

Els moviments indis que s'han desenvolupat a Amèrica Llatina en les últimes dècades han obtingut avenços importants en nom del país i han inclòs el reconeixement dels drets territorials. Tanmateix, el subsòl queda com a propietat de la nació i la majoria de les vegades la seva explotació és confiada a companyies nacionals o multinacionals que pillar i treguin sense consideració dels ocupants ni del medi ambient.

.