.
La política sanitària de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre i el seu fidel escuder, Juan José Guelman han provocat un altre "error" a l'hospital Gregorio Marañón.Una infermera sense experiència va cometre un "mortal error" que va acabar amb la vida de Rayan, fill de la primera víctima espanyola de la grip A.
.
Alerta davant l´augment de denúncies a sanitaris
.
.
Les infermeres consideren que la judicialització de l´assistència perjudica el sistema i els pacients.
.
.
El col·lectiu d'infermeres ha constatat en els darrers anys que el nombre de demandes civils i denúncies penals que els pacients i familiars interposen contra professionals per suposades males pràctiques va en augment. Tot i que només el 4,5% dels 1.401 procediments judicials iniciats a tot l'Estat des de l'any 2000 han acabat amb sentències condemnatòries, els infermers consideren que la judicialització de l'assistència afavoreix les "pràctiques defensives", ja que els professionals cada cop volen assumir menys risc. Segons va afirmar el president del Consell General d'Infermeria -que aplega els col·legis professionals de l'Estat-, Máximo González Jurado, si es consolida la mateixa tendència que ja existeix als Estats Units, la situació anirà en contra del pacient. La por a una denúncia s'acaba traduint en duplicació de proves, retards en els diagnòstics, etc., "quan els professionals se senten insegurs i pressionats", va dir. La presidenta del Col·legi d'Infermeria de Barcelona, Mariona Creus, va confirmar que a Catalunya també s'ha observat la mateixa tendència creixent, tot i que és una de les comunitats amb una incidència més baixa de denúncies. Des de l'any 2004, s'han registrat 86 procediments judicials: 63 a la demarcació de Barcelona, 16 a la de Tarragona, 6 a la de Lleida i un a la de Girona. Només a Barcelona, s'han tancat 43 casos amb tan sols una condemna .
.
.
Manca de personal
.
Creus va destacar que un dels factors claus que contribueix a augmentar el risc d'errors és la manca de personal i l'elevada pressió assistencial. A Catalunya, hi ha 5,4 infermeres per miler d'habitants, mentre que a la Unió Europea n'hi ha 9.D'altra banda, González va afegir que, per minimitzar riscos, també cal disposar de guies clíniques i protocols que delimitin les competències de cada professional, així com d'una llei que estableixi un barem que permeti valorar possibles danys de forma objectiva, tal com ja existeix per als accidents de trànsit. L'administració incorrecta d'injectables, d'un grup sanguini incorrecte o de medicaments que causen al·lèrgies són algunes de les causes sobre les quals es basen les denúncies contra infermeres. "És molt estrany que un sanitari actuï amb la intenció de fer mal, però el risc zero no existeix", va afirmar González. Per tal d'oferir als pacients una via alternativa als tribunals, els col·legis d'infermeria de l'Estat volen posar en marxa oficines d'atenció on els ciutadans podran presentar les seves reclamacions. Una comissió independent d'experts i perits avaluaria cada cas i resoldria si hi ha hagut mala pràctica i si procedeix indemnitzar el pacient i sancionar el professional. "Si el pacient no hi està d'acord, sempre li queda l'opció d'anar a la justícia", va afegir González.
.
8 comentaris:
Un tema que crea molta controvèrsia. No voldria posar-me en les mans d'un cirurgià davant d'una operació a vida o mort. Deu ser dificilíssim! Haurem se seguir confiant en la nostra sanitat pública que tot i els nyaps que fa, segueix essent de qualitat en molts àmbits. Però ja se sap, un error garrafal en medicina acaba essent gravíssim!
Bona entrada perquè fa reflexionar! Salut i fins una altra entrada!
Hola¡
Conec una mica el problema de las infermeres.
En el cas de Catalunya al nivell es molt alt – de debò- però el sou no , per lo cual diverses amigues meves que treballaven en hospitals de Barcelona , ara estan Anglaterra i una Austràlia. Estan bastan mes ben considerades y cobren mes.
Una abraçada.
Tot plegat s'ha d'arreglar de dalt cap a baix. Ara sentenciaran les infermeres i continuarem amb el sistema.
Jo no em puc queixar del tracte que he tingut sempre que he visitat urgències, però si que ha de ser fotut que una errada teva sigui la mort d'algú, i desprès tots els ulls et miren. Potser amb mes recursos algunes coses no passarien.
Un golpe bajo tu post hoy para mi,
en mi familia una negligencia (mejor dicho dos en el mismo día)
causo la muerte de una sobrina, y casi le cuesta la vida a mi hermana.
No denunciamos, la vida no tiene precio y no hay castigo que la devuelva, eso sí mi lucha y la mucha gente de alrededor sirvió para tener por lo menos un mayor número de ambulancias por municipio.
Besitos
És díficil donar una opinió que no sigui parcial. Com a pacient m'indigna i molt el que ha passat, com a persona que conec el món sanitari sé la pressió a la que estan sotmesos tot el personal hospitalari i com els hospitals són gestionats i per tant duts com a empreses privades. Dit això, crec que s'hauria d'obligar als hospitals, sobretots en zones complicades per la gravetat dels pacients que hi estan ingressats, a que durant el període, no sé com dir-ne, potser de residència? emmirallant-me en un terme mèdic, haurien d'anar acompanyats d'un treballador veterà que els controlés. De fet, em penso que això els sindicats ja ho tenen en el conveni sanitari, però la majoria de vegades s'incompleix per part del centre per estalviar recursos.
Això que ha passat és una desgràcia, per a la familia del nen però també per a aquesta noia infermera, que durant la resta de la seva vida durà aquest pes a sobre.
Les infermeres espanyoles són de les més preparades, però treballen sota molta pressió, amb torns molt seguits i poc temps per descansar, i això és per la falta de personal.
Esperem que això no torni a pasar.
com diuen ells tant facilment: "DIMISIÓN" no?
Publica un comentari