LA CRISI, LA BANCA I LA MARE QUE ELS VA PARIR !!

Heus aquí una altra prova de que la banca necessita ajudes
Al tancament del primer semestre d'aquest any, "enmig de la crisi que alguns analistes econòmics han anomenat tempesta perfecta, la gran banca espanyola ha tancat els sis primers mesos del 2009 escampant el temporal, amb un benefici net de 9.312 milions d'euros. El guany conjunt del Santander, BBVA, La Caixa, Popular i Caja Madrid, que són les cinc grans entitats del país, s'ha quedat per sota de la del primer semestre del 2008 (10.661 milions d'euros van ser llavors) i dels números de la primera meitat del 2007 (10.746 milions). Però constitueix el tercer millor resultat d'aquesta èlit bancària en tota la seva història. El 2006 van ser 8.600 milions els que es van embutxacar.
Al tancament del primer trimestre ja era perceptible la paradoxa i perversió de l'actual crisi, ja que el gener, febrer i març passats els sis grans de la banca van guanyar una mitjana de 52 milions d'euros cada dia.

.

La banca dóna "exemple" de com superar la crisi
Des de començament d'any, els bancs espanyols (caixes d'estalvis incloses) han pujat la comissió que cobren als seus clients per les targetes de dèbit (la que permet retirar diners en caixers) una mitjana del 7,9%; el qual la quota mitjana que cobren pel simple fet de lliurar la targeta per a que el client-pacient retiri diners del seu compte és de 16,66 euros anuals. Al seu torn, la comissió que els bancs cobren per les targeta de crèdit ha pujat un 6,56% i la quota anual ja és de 33,3 euros. Són dades del Banc d'Espanya.
L'increment de les comissions és encara més gran si la comparació és interanual, de setembre de 2008 a setembre del 2009: fa un any els clients pagaven 14,57 euros per les targetes de dèbit i 30,48 per les de crèdit, de manera que l'encariment interanual és del 14,34% i del 9,25%, respectivament. La banca espanyola segueix donant exemple d'eficiència.
.

L'evasió fiscal ¡consentida i legal! va en augment
El londinenc The Times ha informat que la probable imposició de límits a les retribucions dels executius de banca - assumpte que els governs dels països més rics debatran en la cimera del G-20 convocada a Pittsburg - ha provocat que els perjudicats per la mesura hagin començat a traslladar els seus diners a societats radicades en paradisos fiscals, o bé dipositar en fons d'inversió, de manera que eviten el control públic sobre els generosos salaris, gratificacions (bonus) i plusos que es auto-atorguen.
Per si fos poc i aterrant a Espanya, les comissions de la banca hispana figuren entre les més enganyoses, qualitat negativa que es suma a que són les més elevades, i tot això és possible amb el vist-i-plau del partit que governa i del qual aspira a governar.

.

El desviament de diners a paradisos fiscals, a tot drap
Com gairebé sempre, la informació econòmica de major interès arriba tard: Un estudi realitzat l'any passat per l'Oficina de responsabilitat del Govern dels Estats Units ha provat que 83 (¡vuitanta-tres!) De les companyies més poderoses dels Estats Units han evadit impostos i desviat fons a paradisos fiscals. És més, catorze d'aquestes companyies estaven emmagatzemant diners en caixes B al mateix temps que rebien ajuda financera de l'Administració. En el tràfic de fons ha participat la molt respectable Union de la Banque Suisse, que va actuar il·legalment (és a dir, delinquir) per moure 20.000 milions de dòlars.
Per a quan una investigació similar a la Unió Europea i, per tant, també a Espanya?
De les mesures del G-20 que van ser anunciades a bombo i platerets amb l'infame ressò de la majoria dels mitjans, no hi ha notícia.
.

Perquè la banca evita la caiguda del preu de la vivenda ?
Les entitats bancàries "prefereixen aguantar tot el temps que calgui els pisos en el seu balanç abans de baixar els preus per treure'ls al mercat". Per què? Bàsicament, perquè vendre'ls a preus més baixos implicaria perdre diners, però aquesta possibilitat és una fal·làcia, ja que el que en realitat passaria és que ¡guanyarien menys!, Alguns res i altres quebrarían, que és el que s'han guanyat a pols.
Si el preu mitjà dels immobles baixés de manera significativa fins a adequar-se a la realitat econòmica del país, la depreciació de centenars de milers de propietats obligaria a revisar els balanços de les entitats bancàries i de les immobiliàries, que llançarien resultats radicalment diferents dels que mantenen, deixant al descobert la bombolla financera que la banca segueix alimentat i impedir precisament la racionalitat en el mercat immobiliari.
Si els preus dels immobles baixessin, la salut de la qual presumeix la banca es revelaria falsa. No hi hauria diners públics suficient per tapar el forat.
Per què no aflorarà l'abast real del que ha passat? Entre altres coses, no aflorarà gràcies a les ajudes a la banca que ha arbitrat el Govern. Els diners públic està servint per evitar greus danys al sistema, diuen, i ¡de pas!, Com el que no vol la cosa, permet que nombrosos bancs evitin les fallides que en bona lògica econòmica patirien per especular amb propietats immobiliàries i hipoteques.
.

Així es tanquen els cercles viciosos del sistema ... Amb diners públics!