LES NOTÍCIES MÉS SILENCIADES A L'ESTAT ESPANYOL

Cada any el projecte Censored (EUA) publica les 25 notícies més amagades per la premsa, al costat de totes aquestes notícies oferim la selecció dels temes amb menys incidència en els grans mitjans espanyols:
.

L'existència d'un compendi d'assumptes d'actualitat silenciats pels mitjans té la seva correspondència a l'Estat espanyol. Entre els temes absents està, per exemple, conèixer amb precisió el paper de les tropes espanyoles en les missions de l'estranger. Se'ns presenta la versió del Govern o salta a les primeres pàgines quan hi ha baixes, però mai es desplaça un equip de televisió al lloc i entrevista a militars de baix rang. De fet, pocs espanyols sabrien enumerar els llocs on hi ha missions militars espanyoles. Algú ha sentit a algun soldat explicar què van fer al Txad, per exemple?.

.

Un altre assumpte desconegut, són els debats o les votacions dels nostres grups polítics al Parlament Europeu. Només pels mitjans alternatius vam poder conèixer en la passada campanya electoral europea que PSOE i PP van votar el mateix en el 70% de les ocasions.

.

La cobertura de la crisi econòmica també ha tingut la seva peculiaritat. Els analistes tornaven a ser els mateixos que durant anys van afirmar que les polítiques econòmiques eren encertades i mai van advertir del saqueig i el caos financer. Tot i que l'origen del problema se situa en la banca privada, que va operar de manera irresponsable i s'ha beneficiat dels recursos de l'Estat, no apareixen en els mitjans veus que apostin per una banca pública.

.

Les manifestacions i pronunciaments a favor de la III República han estat vetades històricament en els nostres mitjans, si bé cal reconèixer que el diari Público va tenir una línia diferent l'últim 14 d'abril.
.

La tragèdia dels emigrants que moren a l'Estret salta amb freqüència a les pàgines de la premsa, però sempre com a notícia o dada aïllada, en poques ocasions es fa recompte. Si es fes sabríem que van ser 459 les persones que van morir quan intentaven arribar a Europa en els sis primers mesos de 2009, d'aquesta manera els ciutadans podrien comprendre l'envergadura de la tragèdia. Igualment es silencien les condicions dels centres per a emigrants, els mètodes i criteris d'expulsió i la feina bruta que fa per a l'Estat espanyol la policia marroquina a la frontera.
.


És freqüent trobar en els nostres mitjans denúncies de les organitzacions de drets humans sobre alguns governs, però no les dirigides al nostre. Es troba a faltar conèixer el dur informe d'Amnistia Internacional al mes de setembre a la reforma de la Llei d'estrangeria. Aquesta organització ha denunciat també a l'estat espanyol per maltractaments i tortures en comissaries i presons, o les condicions d'algunes extradicions i negacions d'asil. El relator especial de l'ONU per a la protecció dels drets humans en la lluita contra el terrorisme i el Comitè de Drets Humans de l'ONU van expressar la seva preocupació perquè la definició de terrorisme en alguns articles del Codi Penal podia incloure actes que no havien d'englobar-se en aquesta categoria. Tot això amb prou feines ha tingut presència en els nostres mitjans.
.