PERIODISME (DE VERITAT)

Aquest article del José A. Pèrez, ens fa reflexionar del perquè cada vegada mes es deix de llegir la premsa convencional .

.

El 27 d'octubre de 2008, l'aeroport de Ciudad Real havia d'iniciar la seva activitat. No ho va fer perquè el Ministeri de Foment i el de Medi Ambient els hi va impedir, al·legant que no complia gairebé cap normativa (faltaven, entre moltes altres coses, la sol·licitud i autorització dels abocaments, la finalització de les obres de sanejament i el pla d'aïllament acústic dels habitatges afectats). Això resultava certament estrany, ja que una Comissió de Seguiment organitzada pel DIA (Declaració d'Impacte Ambiental) havia donat el vistiplau prèviament a l'obertura de l'aeroport.

.

(Carlos Otto-Reuss)

No obstant això, per a un jove periodista ciutatrealeny allò no va resultar gens estrany. Perquè, segons la seva investigació, la Comissió de Seguiment del DIA era poc menys que una pantomima organitzada pel constructor de l'aeroport per aconseguir els permisos necessaris, un grup de persones vinculades als interessos de l'aeroport, elegits a dit precisament per autoritzar l'obertura.

.

(Aeroport Ciutat Real - només 3 arrivades)

Aquest periodista es diu Carlos Otto-Reuss, i el mateix octubre 27 publicava al seu bloc personal un article (http://www.ottoreuss.com/2008/10/por-encima-del-bien-y-del-mal.html) criticant les opaques pràctiques empresarials dutes a terme per Juan Antonio Lleó Triviño, constructor i president de l'Aeroport de Ciudad Real, i per Domingo Díaz de Mera, constructor i copropietari de diversos mitjans de comunicació, entre ells, el diari El Dia de Ciudad Real. El mateix diari on treballava Carles.
.

Ja us imaginareu com segueix la història. 24 hores després de publicar l'article al seu bloc, Carles va ser acomiadat del Dia de Ciudad Real. Va acudir a un advocat i va demandar el diari per acomiadament improcedent. I aquí va començar la seva lluita contra l'imperi de Domingo Díaz de Mera, que continua encara avui davant la més absoluta indiferència mediàtica.
.


En el seu moment, diversos mitjans es van fer ressò de la notícia. Público titulava: Acomiaden un periodista per uns comentaris al seu bloc personal. El Mundo, per la seva banda, tirava de metàfora: Acomiadat un periodista per 'mossegar la mà que li dóna de menjar'. En aquest article, Carlos negava la possibilitat de retirar l'article del seu blog sense ordre judicial, i declarava: "Treballs potser pugui tenir molts, però consciència ciutadana només una".
.

(Juan Antonio Lleó Triviño)

Però, com passa sempre amb l'actualitat-sense-morts, la notícia va deixar d'interessar als cinc minuts. I Carles es va quedar sol.
.

(Domingo Díaz Mena)

Els mitjans no van arribar a reflectir, per tant, que la gerent del Dia de Ciudad Real va presentar una demanda contra Carles per injúries i calúmnies. Tampoc van reflectir la demanda interposada per Juan Antonio Lleó Triviño, president de l'aeroport de Ciudad Real, ni la de Domingo Díaz de Mera, propietari d'El Dia de Ciudad Real. Les tres demandes van ser interposades el mateix dia pels mateixos advocats. El 25 de març de 2009, el jutge Luis Martín de Nicolás Muñoz va desestimar la demanda de Carles per acomiadament improcedent, i aquesta setmana s'ha desestimat el recurs. Per davant queden els judicis per injúries i calúmnies.
.

Molt ens queixem de l'actual periodisme, que es conforma amb transcriure notes de premsa, que rarament qüestiona ni carrega contra el poder (l'autèntic poder, l'econòmic). Aquí tenim un exemple d'algú que es va atrevir a fer-ho, que va transcriure el que el sentit comú i el sentit ètic li dictava. La seva recompensa: un acomiadament i un procés judicial interminable. Els mitjans nacionals han oblidat el seu cas, potser per por que, si es superen en la seva publicitat, s'estengui l'exemple i altres joves periodistes carreguin les seves paraules de veritat, de crítica als amos dels mitjans i al poder establert.
.


Carlos Otto-Reuss és un exemple de periodisme de veritat. I del que et passa si ho exerceixes.(Aquí l’explicació del mateix periodista)
.