Un dia, un florista va anar al perruquer a tallar els cabells. Després del tall va demanar el compte i el perruquer li va contestar:
- No puc acceptar diners. Aquesta setmana estic fent un servei comunitari.
El florista va quedar agraït i va deixar el negoci. Quan el perruquer va anar a obrir el negoci, al matí següent, hi havia una nota d'agraïment i una dotzena de roses a la porta.
Després va entrar un policia per tallar els cabells, i quan va anar a pagar, el perruquer va respondre:
- No puc acceptar diners. Aquesta setmana estic fent un servei comunitari.
El policia es va posar content i se'n va anar. Al matí següent quan el perruquer va tornar, hi havia una nota d'agraïment i una dotzena de pastissos esperant-lo a la porta.
Més tard, un professor va anar a tallar els cabells i en el moment de pagar, l'home altra vegada va respondre:
- No puc acceptar diners. Aquesta setmana estic fent un servei comunitari.
El professor amb molta alegria se'n va anar. L'endemà, quan el perruquer va obrir, hi havia una nota d'agraïment i una dotzena de diferents llibres, com ara 'Com millorar els seus negocis' i 'Com tenir èxit'.
.
- No puc acceptar diners. Aquesta setmana estic fent un servei comunitari.
El professor amb molta alegria se'n va anar. L'endemà, quan el perruquer va obrir, hi havia una nota d'agraïment i una dotzena de diferents llibres, com ara 'Com millorar els seus negocis' i 'Com tenir èxit'.
.
Llavors un diputat va anar a tallar els cabells i quan va anar a pagar i el perruquer novament va dir:
- No puc acceptar diners. Aquesta setmana estic fent un servei comunitari.
El diputat content es va allunyar. Al dia següent quan el perruquer va anar a obrir el local, hi havia una dotzena de diputats fent cua per tallar-se gratis.
Això, estimat amic, mostra la diferència fonamental que existeix actualment entre els ciutadans comuns i els membres de l'Honorable Congrés de la Nació.
Si us plau, en les pròximes eleccions, vota amb compte ...
.
Atentament,
EL PERRUQUER
EL PERRUQUER
9 comentaris:
boníssim ... i alliçonador!
El sarcasme és despiatat en contra de la classe polìtica, te l'has fet venir be al moment, però el barber també s'hi podria trobar uns quants funcionaris, o Millets, o... fent cua l'en demà, l'acudit és fàcil i actual.
Pel que fa a la manera d'agraïr, em quedo amb el de la senyora de la película, encara que el final evidencia que el barber com amant és un desastre.
No votes... bótalos a la pelu del Llongeras!!!
Molt bo el conte. També l'elecció del video que ho acompanya.
Salutti.-
Boníssim!
:)
Molt bo!!!!!!!!
I quanta raó que tens!
És una llàstima que aquell qui ha de ser el primer servidor del Poble en sigui el primer aprofitat...
*Sànset*
Ha, ha! Boníssim!
D´aprofitats n´hi ha en tots els àmbits. Clar que polítics i clergues estan a l´ull de l´huracà per allò de predicar el que no fan.
Molt xulo! Gràcies.
moltes gràcies pel teu missatge encoratjador. M'he permès passar pel teu blog i realment és extraordinari. Molt bona la història del perruquer
Publica un comentari