LEVANTINA DE SEGURETAT (GOSSOS SENSE MORRIÓ)

A partir del proper 1 de Febrer, l’empresa Levantina de Seguridad passarà a tenir la concessió del control d’accés i la vigilància de tres monuments de les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre que formen part del Museu d’Història de Catalunya, com són el Castell d’Escornalbou (Baix Camp), el Castell de Miravet (Ribera d’Ebre) i la Cartoixa d’Escaladei (Priorat).

Com alguns ja sabreu, l’empresa Levantina de Seguridad forma part del grup empresarial “Grupo Levantina”, propietat de Jose Luis Roberto, fundador del partit d’extrema dreta España 2000. Aquesta empresa té múltiples antecedents d’agressions de caràcter xenòfob, homòfob i feixista tant al País Valencià com al Principat.

Per aquests motius, no podem entendre com el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, gestor d’aquests espais a través del Museu de Història, ha contractat una empresa que ha demostrat al llarg de la seva història, una falta de valors democràtics, vulnerant les llibertats d’aquells no afins a les seves idees, com demostra l’alt nombre de successos violents que és poden trobar per internet.

Per tot això, animem a tothom que reenviï la següent carta al Conseller Joan Manuel Tresserras, responsable del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació al següent correu electrònic:

consellertresserras@gencat.cat

“A l’atenció del Honorable Sr. Joan Manuel Tresserras i Gaju,

Em remeto a aquest correu per mostrar la meva disconformitat envers a la concessió del control d’accés i la vigilància de tres monuments de les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre a l’empresa “Levantina de Seguridad S.L.”. Aquests tres indrets, que formen part del Museu d’Història de Catalunya, són el Castell d’Escornalbou (Baix Camp), el Castell de Miravet (Ribera d’Ebre) i la Cartoixa d’Escaladei (Priorat).

Aquesta empresa, propietat de l’empresari valencià Jose Luis Roberto, està lligada a diferents moviments d’extrema dreta, així com a diferents incidents violents tant al País Valencià com a Catalunya.

Per començar, el senyor Roberto és el fundador del partit d’extrema dreta España 2000, relacionat amb moltes agressions de caire feixista i xenòfob arreu del territori. A part d’això, també forma part de la junta directiva d’ANELA ( Asociación Nacional de Empresarios de Locales de Alterne), que reuneix propietaris de locals on s’exerceix la prostitució.

Per tots aquests motius, se’ns fa estrany que un organisme depenent de l’actual govern de la Generalitat de Catalunya, definit com a “catalanista i d’esquerres” pot permetre que a una empresa amb aquests antecedents i un entorn poc clar, li sigui adjudicada la vigilància del patrimoni històric del sud del Principat. Com podeu comprendre, els antecedents violents que té l’empresa “Levantina de Seguridad S.L.” no són compatibles amb els valors que és volen transmetre tan en els indrets ja citats com també des del mateix Govern.

I és per tot això que li demanem que reconsideri la concessió del Castell ’Escornalbou, el Castell de Miravet i la Cartoixa d’Escaladei a la citada empresa, així com qualsevol futura adjudicació per part de qualsevol departament de la Generalitat de Catalunya a aquesta empresa de seguretat.

Esperem que tinguin en compte aquesta carta, i que prenguin les mesures corresponents i actuïn consequentment.”

Col·lectiu Independentista del Priorat (www.cip.cat)

DARIUZ ZAWADZKI - POLÒNIA

L'artista més famós Dariusz Zawadzki - el co-fundador de Yogoro obres - va néixer a Szczecin, al nord-oest de Polònia. Les seves obres són àmpliament admirades per haver estat capaces de commoure als espectadors profundament, tant amb els sentiments i emocions, com per la seva gran difusió de detalls.

Estimà l'art i el valor que pot explicar una història (probablement de diversos sub-processos) i transmetre el contingut emocional en diverses capes. Quan això va lligat amb un complement de la tècnica i l'atenció als detalls, la fan una veritable obra d'art. La seva inspiració sol venir de l'observació del món, la gent i les seves emocions sovint extremes. Una altra font dels temes són els seus somnis i sentiments personals. Fins i tot si el dibuix és una mena de base del seu art, també l’hi agrada molt experimentar amb l'ús no convencional dels mitjans artístics.

Metamorphosis from Glenn Marshall on Vimeo.

RAZAQ VANCE - PAKISTAN

Va estudiar un "Master of Philosophy" grau en Zoologia, actualment treballa com a professor de zoologia a la universitat de la seva ciutat natal Sammundri i viu a un remota i petita ciutat gaudint de la natura. Ha exposat a nivell nacional i internacional amb premis com la medalla d'Asahi Shimbin Japan. La fotografia i el senderisme son la seva passió.

.

RADARS CAMUFLATS

AQUEST DISPOSITIU JA S'ESTÀ UTILITZANT A SABADELL. AL EIX MACIÀ – GRAN VIA I CRTA. DE BARCELONA (ÚLTIM TRAM) (fase de proves).

Comunicar a totes les persones possibles, el fet, a fi de localitzar-lo, aconsellem llençar tota la merda possible a l'interior......

Personalment creiem que ja s'estan passant, i estan arribant als nivells d’una multinacional que van a sac a esprèmer als seus treballadors, proveïdors i al que puguin. L'escusa de la contaminació no val, perquè en la resta de coses la contaminació els importa un pebrot, i els cotxes continuen contaminant a 120/ 80 ó a 40 km/h. amb la qual cosa la solució ha de ser un altra. Solament amb radars s'estan gastant una millonada d'euros perquè saben que la inversió es recupera amb escreix i l'excusa és bona.

Tenim la llei de la dependència amb uns mitjans mínims de personal per atendre a les persones grans i que segons ells no hi ha diners, però per a radars en tot el desplegament de la velocitat dinàmica sí que hi ha euros, aquestes persones grans que els hi manca l'ajuda hauran d'esperar anys i anys possiblement quan els arribi els diners ja no hi seran, clar que això no és una inversió i les persones els importen molt poc.

En fi ells continuen engreixant als seus amigots, com els del peatge variable, que si l'autopista té moltes retencions que és pagui mes, quan el lògic seria que si el servei no es pot oferir que no és pagui.

Resumint, com fem la gran majoria, a gaudir que són quatre dies i quan siguem grans i haguem deixat tot fet una merda ens lamentarem en silenci i li direm a la següent generació que vam fer el que vam poder.

COLDPLAY

Coldplay - Life in Technicolor II (Video Premiere)

Coldplay és una banda anglesa, que abarca gèneres com el britpop i piano rock. Formada l'any 1997 a Londres, està composta pel vocalista, pianista i guitarrista Chris Martin, el guitarrista Jonny Buckland, el baixista Guy Berryman, el bateria Will Champion i Phill Harvey. Coldplay va aconseguir reconeixement internacional amb el llançament del seu single Yellow l'any 2000, seguit per l'èxit del seu àlbum debut, Parachutes.

Per els seus primers treballs, Coldplay va ser sovint comparat amb bandes com Radiohead i U2, així com també amb A-ha havent citat a aquest últim com una influència que han tingut des de molt joves (membres de la banda van col laborar en més d'una ocasió amb Magne Furuholmen (un dels membres d'A-ha). Des del llançament de l'àlbum debut de la banda, Parachutes, Coldplay ha pres diverses influències, incloent a Echo and the Bunnymen i George Harrison a A Rush of Blood to the Head (2002) i Johnny Cash, Kraftwerk i Depeche Mode entre d’altres.
.

Discografia:

Parachutes (2000)
A Rush of Blood to the Head (2002)
X&Y (2005)
Viva la Vida or Death and All His Friends (2008)
.

Pàgina oficial: http://www.coldplay.com/

Coldplay - Viva la vida

BANCA - EURIBOR (ARA NO ELS INTERESA)

La Banca eludeix el Euríbor para la contractació de noves hipoteques.

Cada vegada que baixa el Euríbor sona el romanço que s’abaratirà les hipoteques en punts o amb euros. No obstant això, la música haurà de canviar, ja que bancs i caixes, enfront del significatiu descens d'aquest indicador, estan eludint la seva aplicació.

Les entitats financeres han deixat de costat al Euríbor com a tipus de referència a l'hora de contractar les hipoteques a Espanya i, en el seu lloc, s'estan decantant per generalitzar un percentatge mínim tant al subscriure el préstec com al revisar “anual o semestralment” les seves quotes. L'ordre interna s'expandeix.

En efecte, des de juliol, quan l'indicador hipotecari va marcar el seu màxim històric, el 5,393%, s'ha abaratit fins al 3,452% de desembre passat, mentre que la mitjana aplicada als nous crèdits pels bancs tan sols va descendir en tres desenes (del 5,96% al 5,635%) i fins i tot ha pujat en el cas de les caixes d'estalvis espanyoles, després de passar del 6,044% al 6,084%.

En la pràctica, i malgrat que el preu de l'habitatge està descendint i, amb ell i per lògica, l'import del préstec, aquest acaba per encarir-se.

.

“Nosaltres fixem un mínim del 4%, tant per a subscriure la hipoteca com per a revisar-la. Qui ho vulgui, bé, i qui no, doncs que acudeixi a altra entitat, que li diran igual, així estem totes. El mínim sempre ha existit, però no tan alt com ara”. Són empleats d'una caixa d'estalvis, encara que la “ordre” d'encarir l'interès al subscriure la hipoteca i perllongar-lo en el temps a través de la seva inclusió en les clàusules del préstec és generalitzada.

PAVEL KAPLUN - ALEMANYA

Neix a Kusnesk (Rússia). Marxa a Alemanya amb la seva família on treballa de muntador (1991). El 1992 comença a treballar com a pintor i el seu treball és mostrat en exposicions nacionals i internacionals. El 1994 obté una subvenció del consell del comite de Lippe (Schieder Schwalenberg) i des del 1995 al 2000 col labora com a dissenyador independent per el renombrat fabricant de porcellana Goebel. Els seus dibuixos són incorporats en quatre edicions per a les sèries The Artis Orbis, per les que van dissenyar alguns dels més cèlebres artistes del segle XX. Després de 1999 s'integra al món de la publicitat com a fotògraf i dissenyador de pàgines web. Després del 2004 organitza i anima tallers de formació de Photoshop en la seva pròpia societat. Avui en dia és un dels artistes internacionals més reconeguts dins del món del disseny.

MANOLIN LAO - ESPANYA

(Manuel Lao)

AZNAR “HORRORIS CAUSA”

Aquests dies alguns mitjans s'han fet ressò d'un esdeveniment excepcional, una raresa de l'alçada de trobar un segon floquet de neu. Una Universitat de València ha investit "doctor honoris causa" a aquell pou d'ignorància que és José Maria Aznar. La primera reacció és natural: quina Universitat seria capaç d'acomplir una bajanada similar? La resposta és senzilla, després de Georgetown, només una altra Universitat podria voler a Aznar: la Universitat Cardenal Herrera de València.

A molts valencians ni els sonarà, el nom d'aquesta universitat. I és ben normal, la Cardenal Herrera és una universitat privada fundada tot just fa 9 anys gràcies a l'ajuda de la Generalitat valenciana. A dia d'avui és un reducte d'ultracatòlics i suposa la resposta del PP de Camps a les universitats històriques del País Valencià, tradicionalment contràries als conservadors.

Només en una universitat tan catòlica-popular i tant poc universitat, era possible aquest "honoris causa" més propi de la ciència ficció.

HABITACIÓ 107 - LYNDON WADE

Portem la segona part del fotógraf Lyndon Wade de New York (la primera la trobareu a: http://telamamaria.blogspot.com/2009/01/lyndon-wade-new-york.html), aquestes fotos hastan realitzades a l'habitació 107 d'un hotel qualsevol, diferents personatges desfilaran i ens mostraran les seves alegries i les seves tristeses, tot un món reflectit per la càmara d'aquest genial artista de la fotografia.

LA DICTADURA DE MICROSOFT

La veritat és que es tracta d'un fenomen pervers però admirable la capacitat que té Microsoft per a enganyar a milions de persones en tot el planeta.

Per descomptat és fonamental la col·laboració de les grans empreses de hardware. Si elles no instal·lessin per defecte el sistema operatiu Windows XP, Vista o el futur 7 seria impossible la confabulació.

Però així resulta "admirable" i econòmicament increïble que els usuaris estiguin disposats a pagar un 20 o un 30 per cent més pels seus equips quan hi ha disponibles en Internet i amb caràcter gratuït els mateixos programes que permeten a Bill Gates ser cada dia més ric i a Microsoft més poderosa.

I tot està basat en una mentida, el fals tòpic que el programari lliure és més difícil de manejar que el de Microsoft o menys complet. És mentida. I ho diu algú que no té ni P.I d'informàtica. Però ha provat els programes alternatius a Microsoft. I són millors.

Firefox , per esmentar el més popular, és millor que Explorer, Thunderbird millor que Outlook, open office és molt millor que el Microsoft Office i Ubuntu (Linux) supera en tot al Vista o al XP... I no obstant això, els nois de màrqueting de Bill Gates segueixen controlant del 80 al 90 del mercat. Perquè se segueix pagant per alguna cosa que és millor i gratis...

És un misteri, un expedient X. Un expedient amb tantes x com que la gent segueixi esperant amb ansietat els pròxims capítols de lost que ja estan des de fa mesos en la xarxa. (font minories)

LYNDON WADE – NEW YORK

Reconegut mundialment com a fotògraf publicitari les seves fotografíes són un cop de creativitat i composició que trenquen amb la estètica establerta, construeix la seva fotografía amb gran detall, les seves imatges tenen una lectura intencionada conduint-les fins al límit de situacions que posen els pels de punta.

.

Utilitzant una estètica que sintetitza elements d'humor, fantasia, i una àmplia gamma d'influències, Wade sempre intenta destilà grans idees en la impartició de conceptes. Un fotògraf que està acceptant tot tipus d'influència en la seva feina, Wade troba inspiració en les múltiples formes de la cultura visual.

.

Bubblicious from Rex The Dog on Vimeo.

HORTENSIA VIDAL GUTIERREZ

Fer amics al Facebook de tant en tant et trobes amb agradables sorpreses, us passo dos viedos d'una actriu encara desconeguda que donarà de parlar, anomenada Hortensia Vidal Gutierrez

Hortensia Vidal en EXPERIENCIA LABORAL

HORTENSIA VIDAL CAPÍTULO TERCERO

Bé desvetllem el secret, és tracta de l'artista Alicia Orozco, la trobareu en pe.l.lícules com La Plaça del Diamant, Barcelona Sur, Pau i el seu germà, Va a ser que nadie es perfecto, El truco del manco i a moltes obres de teatre.

AGIM SULAJ - ALBÀNIA

Agim Sulaj neix el 1960 a Tirana (Albania) però desarrolla toda la seva carrera a Itàlia, aquest pintor té nombrosos premis als diferents certàmens que s’ha presentat, Tirana, Joanina(Grècia), New York, Milan, Bolonia, Rimini (Itàlia), Ankara, Pekin, etc.

Té dues facetes diferenciades de pintura la primera titulada QUADRI, on es presenta el Agim més purista i gran pintor, sobretot dibuixant infants i l’altre anomenada VIGNETTE, on treu la seva faceta d’humorista i dibuixant de vinyetes corrosives i socialment compromeses.

.

QUADRI

.

VIGNETTE

OUT OnceUponATime SUPINFOCOM Digital Cinema Festival

GAZA I EL PP (ELLS A LA SEVA BOLA)

Per a Rajoy a l'assassinat de centenars de dones i nens a Gaza no és genocidi

Per al president del Partit Popular Mariano Rajoy l'assassinat de gairebé un miler de persones o el bombardeig de dones i nens no és genocidi. És bo saber-ho. Per a Rajoy és una "irresponsabilitat estratosfèrica" que el PSOE parli de "genocidi" per a referir-se al que està succeint en la Franja de Gaza res de genocidi i res d'intentar aportar solucions. En la seva opinió ho ha de fer Rússia, Estats Units, la UE i l'ONU. A seguir esperant.

En la mateixa línia, va qualificar de "sorprenent" i "enormement irresponsable" que el president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, utilitzi un mitín de pre campanya com el que va protagonitzar dissabte passat a Orense per fixar la seva posició sobre el conflicte palestí-israelià i dir que el seu deure era "exigir l'alt el foc immediat a Israel".

Per a Rajoy mentre s'assassina a dones, nens i civils cal ser prudent i dir que els culpables són els del grup terrorista Hamas i per reconèixer el dret de defensa. I així ja se sap si un mosquit ataca la teva casa treu els tancs al carrer.

I mentrestant els tancs ja estan als carrers de Gaza. Les tropes israelianes i els milicians del moviment islamista Hamas s'enfrontaven des de dimarts en els carrers de la ciutat de Gaza, en el divuitè dia d'una guerra que ha deixat ja més de 900 morts.

Les batalles més violentes de l'ofensiva van esclatar quan forces especials israelianes, protegides per tancs i atacs aeris, es van endinsar en diversos barris en el sud a primeres hores del matí.

Els combatents palestins van respondre amb bombes col·locades en els carrers, obusos de morter i coets antitanc. Les explosions, el soroll dels projectils disparats pels tancs i les canonades atemorien als habitants. Però Rajoy no estava allí.

MILLORS FOTOGRAFIES 2008 (2)

Segona entrega i última (clika damunt imatge per fer-la gran)

John Lee Hooker Carlos Santana - The Healer

MILLORS FOTOGRAFIES 2008 (1)

Té la mà Maria us porta al llarg de dos dies una mostra de les millors fotografies publicades l'any 2008, com sempre si voleu veure la fotografia amb mes precisió, clikeu sobre.

Helpless from Keith Loutit on Vimeo.

EL COBRADOR CATALÀ

En època de crisi són molts els departaments de comptabilitat que van de bòlit perseguint gent que no paga, i què millor que fer-ho amb cobradors de la terra?

Ara hem sabut d'una empresa de Vic ha iniciat la pressió per cobrar morosos fent un seguiment dels deutors amb immigrants subsaharians uniformats amb un vestit típic català. Amb el nom de "EL COBRADOR CATALÀ", els empresaris es mostren molt satisfets de la "bona acollida" que està tenint la iniciativa. Des que s'han començat a donar a conèixer, moltes empreses i particulars s'han interessat per utilitzar aquesta original figura que entra en rivalitat amb personatges clàssics d'aquesta activitat relacionada amb el cobrament de deutes com poden ser "l'home del frac", "la pantera rosa" o "el sevillano". "Som d'aquí i hem optat pel vestit d'aquí", asseguren els promotors d'aquesta iniciativa que actualment tenen tres subsaharians contractats per a aquesta activitat.

Actualment l'empresa té tres equips de treball en funcionament formats per un subsaharià vestit amb barretina i sabates de set vetes que treballa conjuntament amb equip amb dues persones uniformades al estil de la pel·lícula "Matrix". Admeten que el projecte vol crear 'impacte' perquè determinats personatges amb el pas del temps s'han anat convertint 'en molt vistos' i que en el seu cas busquen "l'efecte sorpresa". L'objectiu d'aquesta activitat no són cobraments amb intimidació o violència sinó 'fer passar una mica de vergonya' als qui deuen els diners. L'empresa diu que per acceptar una feina sol·licitada per qualsevol client interessat en els seus serveis demanen que el deute sigui "provat documentalment".

(font directe!cat i agraïment a Engràcia Casellas)

ROSTRES DEL MÓN

Andreas Vollenweider - Pace Verde

ERO - EXPEDIENT DE REGULACIÓ D'OCUPACIÓ

Si alguna vegada us heu fet aquesta pregunta: Que és l'ERO ?, aquí hi trobareu la resposta, o el que és el mateix uns acomiadaments encoberts de crisi:

El compromís de la redacció

En relació amb les mesures que està adoptant el Grup Zeta, els professionals d'EL PERIÓDICO, a través del Comitè Professional, d'acord amb el que preveu l'Estatut de Redacció i amb consulta prèvia a la direcció del diari, han decidit difondre la següent declaració.

Declaració dels professionals d.'EL PERIÓDICO davant el pla del Grup Zeta

.


Davant la presentació d'un expedient de regulació d'ocupació (ERO) per part del Grup Zeta, el Comitè Professional d'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, amb el suport unànime de la redacció, manifesta que l'eliminació prevista de 73 llocs de treball en aquesta empresa impediria que el diari mantingués el seu actual nivell de qualitat i suposaria una hipoteca excessiva que amenaçaria el seu futur. A més a més dels llocs de treball, si es portés a terme l'expedient de regulació en els seus actuals termes es posaria en perill la forma que bona part d'aquesta societat ha escollit per exercir el seu dret constitucional a informar-se i a crear la seva pròpia opinió.

SI BÉ ELS ACOMIADAMENTS podrien reduir la despesa a curt termini, aquesta mesura també comportaria una inevitable pèrdua de qualitat en els continguts per falta de personal, cosa que òbviament causaria un descens de les vendes. L'experiència ens demostra que polítiques d'aquest tipus només condueixen al fracàs.

L'ESFORÇ dels professionals de la redacció, que no ha flaquejat en cap moment (ni tan sols durant un llarg procés de venda finalment frustrat), ha permès a EL PERIÓDICO mantenir-se com el diari d'informació general més llegit de Catalunya i el tercer d'Espanya en nombre de lectors (808.000), guanyant fins i tot 15.000 nous seguidors respecte del 2007, segons l'Estudi General de Mitjans (EGM). A més a més, l'últim Baròmetre de la Comunicació i la Cultura constata que l'edició en català d'EL PERIÓDICO té 321.000 lectors, cosa que el converteix en el diari en català més llegit de la història. Tot això s'ha aconseguit en un any en què els costos de personal, segons dades aportades a l'ERO per la mateixa empresa, van ser fins i tot inferiors als de l'exercici de l'any 2007, quan EL PERIÓDICO DE CATALUNYA va guanyar 6,6 milions d'euros. Després de 30 anys de generar beneficis, ara, per un descens conjuntural i, per tant, no definitiu dels ingressos publicitaris conseqüència d'una crisi econòmica global, l'empresa posa sobre la taula una reducció de personal que sí que és definitiva i que afectarà més del 20% de la plantilla.

DES DE LA SEVA FUNDACIÓ, per part d'Antonio Asensio Pizarro, el 1978, EL PERIÓDICO DE CATALUNYA i altres publicacions del Grup Zeta han contribuït significativament al pluralisme d'aquesta societat. El nostre diari ha tingut un paper notable en la consolidació de la democràcia i les llibertats. A més, ha estat una peça clau en la normalització de la lectura en català. Sense EL PERIÓDICO o amb un EL PERIÓDICO pitjor, Catalunya i Espanya estarien més mal informades i perdrien un instrument valuós per crear una opinió pública lliure.

ARA, AQUEST LLEGAT es posa en perill en nom d'una presumpta rendibilitat futura que serà impossible d'aconseguir amb la retallada de personal prevista. I a més a més, quan aquesta retallada es planteja basant-se només en criteris financers i d'organització, percentatges d'un full de càlcul que poca cosa tenen a veure amb el contingut d'un diari i la seva elaboració.

PER AIXÒ, ELS PROFESSIONALS de la redacció d'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA ens comprometem davant dels nostres lectors i davant de la societat a defensar la pluralitat informativa, la continuïtat d'un mitjà que permet crear opinions diverses amb elements periodístics ben elaborats i la pervivència del català a la premsa. I demanem a particulars i institucions que facin sentir la seva veu a favor d'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA per aconseguir que es preservi la continuïtat dels valors del nostre diari.

ANAKIN SK

OUT OnceUponATime | SUPINFOCOM | Digital Cinema Festival
Cargado por digitalcinema

MERCENARIS ESPANYOLS DE LA GUERRA

LES EMPRESES ESPANYOLES ES FAN FORTES EN EL MERCAT DELS EXÈRCITS A LA CARTA

Els nous mercenaris “made in Spain”. Les companyies militars privades han anat aflorant en el mercat espanyol. Formades per ex militars, ofereixen tot tipus de serveis a empreses i governs a les zones més conflictives del món.

Les companyies militars privades s'han consolidat com un nou actor en els conflictes bèl·lics. Una mostra d'això és la presència massiva de contractistes privats a L'Iraq al costat de les tropes d'ocupació nord-americanes. Per al catedràtic de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals, Francisco Javier Quel López, l'aparició d'aquestes empreses “s'emmarca en un procés de privatització iniciat a principis dels 90 que afecta a la salut o al sistema penitenciari”. Així, es produeix “la externalizació dels serveis bàsics de l'Estat en relació a la Defensa” que suposa “un canvi d'estructura dels exèrcits”. L'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans reconeix que “els conflictes armats, el terrorisme, el tràfic d'armes i les operacions encobertes de terceres potències, entre altres coses, fomenten la demanda de mercenaris en el mercat mundial”.

.

Entre els avantatges de la utilització d'aquests exèrcits privats, Darío Azzellini, autor del Negoci de la Guerra, assenyala el buit legal referent a això: “Formalment són civils, no poden ser jutjats per la Justícia militar. Al mateix temps, en els seus contractes se'ls assegura que no poden ser sotmesos a la justícia civil dels països en els quals actuen. Pràcticament es crea un camp d'impunitat”.

.

High Security Solutions és la marca comercial de Hallmark Security Solutions S.L., una empresa de capital majoritari espanyol, dedicada als serveis de protecció en viatges i transports (generalment a països conflictius), protecció d'instal·lacions (seguretat aeroportuaria i marítima, indústria del petroli), serveis de defensa i seguretat nacional i intel·ligència. També ofereixen formació i serveis a governs. Per a això busquen personal d'entre 25 i 40 anys, amb almenys tres anys d'experiència militar en unitats operatives, bon nivell d'anglès o francès, de nacionalitat espanyola (o d'altre país de la UE), australiana, canadenca o nord-americana i sense antecedents penals.

.

Segons diuen, la seva llista de clients inclou a la policia espanyola, la Ford a Brasil, els marines nord-americans, el Departament d'Estat i la DEA, la policia i l'exèrcit a República Dominicana o el Grup Especial de Resposta Immediata a Mèxic, entre uns altres.

Mercenaris? Si. Amb molta honra?. Amb aquestes paraules es reafirmava el portaveu de Servei Global de Seguretat i d'Intel·ligència, una de les majors empreses del sector a Espanya, amb presència en països com L'Iraq, Israel, Nigèria o Guinea Equatorial.

.

L'empresa, que conta amb un total de 411 treballadors contractats de manera directa, ha sofert tres baixes a Nigèria. Segons diuen, treballen per a empreses com Exxon o Agip a Nigèria i per a governs com el d'Angola, el de Guinea Equatorial o el de Ghana. “Ara ens estem obrint a zones noves com l'Àfrica subsahariana”, afegeix el portaveu de SGSI.

També es significant les visites, organitzades per SGSI, de grups d'escortes espanyols “ex membres de les forces armades o militars en excedència” a un complex d'entrenament en Cesarea, una exclusiva localitat turística israeliana de 4.500 habitants a meitat camí entre Tel Aviv i Haifa, administrada actualment per una organització privada, la Corporació per al Desenvolupament de Cesarea. De fet, el portaveu de l'empresa, Víctor González confirmava en una entrevista en Radiocable.com els llaços amb el sector militar privat israelià parlant sobre els inicis de la seva empresa: “Acudim a un parell de cursos a Israel perquè teníem moltes ganes de professionalitzar-nos més i, quin dubte cap, que aquella és el bressol de la seguretat”. “A partir d'aquí sorgeix la possibilitat, associant-nos amb un expert en seguretat israeliana, d'anar traient això endavant”, afegeix.

.

SCOTT SCHEIDLY - FLORIDA

Scott Scheidly nascut a Orlando – Florida, actualment amb 28 anys d’edad, té una perícia tècnica, imaginació desbordant, humor malèvol i corrosiu, capacitat pasmosa de combinar materials, encert a l'hora de reciclar referències culturals i iconos. L'obra de Scheidly és surrealisme, però un surrealisme pop intel·ligent i divertit que és molt infreqüent trobar.

IMMEASURABLE NFTS Digital Cinema Festival

SEVILLA - HDR

Té la mà Maria va visitar aquest cap d'any la bonica ciutat de Sevilla, aqui us porto el reportatge fotogràfic que vaig realitzar amb el filtre HDR per donar-li mes lluminositat a aquesta de per si ja colorista població.

Plaça d'Espanya


Detall de ceràmica a la P. Espanya

Un altra vista d'aquesta magnífica plaça

Figura de ceràmica a la P. Espanya

Exposició de Rodin al Ajuntament de Sevilla

Escultura de Dalí al aire lliure

Tenda de vestits de flamenc

En aquesta època el tarongers plens de fruits

Cofradia del "cirio apagao"

Tablao flamenc de la Sra. Anselma a Triana

Fer volar coloms a una de les moltes plaçes de Sevilla

Una esglèsia de les moltes que hi ha escampades

Pati de la "casa Pilatos"

Interior de la "casa Pilatos"

Una altre fotografia

"Casa Pilatos" que pertenyia als ducs de Medinaceli

Detall de màscara "casa Pilatos"

No&do símbol de la ciutat de Sevilla

Pati interior de los reales Alcázares

Un altre pati a los R. Alcázares

Reales Alcázares

El petit llac a un dels molts jardins de los R. Alcázares

Un altre jardí

Estatua al jardí inglés de los Alcázares

La Giralda des de els Alcázares

Un altre dels molts jardins reales Alcázares

Interior del palau de los Alcázares

Detall de ceràmica de les moltes que us trobareu a Sevilla

Detall de ceràmica de la "casa Pilatos"

Pati interior d'una casa de Sevilla

Vista des de el terrat de la casa on estavem hospedats

Imaginaria d'una verge a la pared d'una esglèsia

De tapeo per Sevilla

Carruatge de cavalls molt usat a Sevilla

La Giralda

Imatge de la giraldilla a l'entrada de la catedral

Interior del museo de la catedral

Escultures a la catedral de Sevilla

Vista general de la catedral des de la Giralda

Vista dels terrats de Sevilla des de la Giralda

Un altra vista general des de la Giralda

Explendida vista de la Giralda i la catedral

Plaça de braus de la Maestranza

La Torre del Oro a tocar del Guadalquivir

El Gudalquivir i el pont de Triana al fons

BLOCAIRE INVISIBLE 2008

Efectivament el meu blocaire invisible és el Jesús M. Tibau Tarragó, Cornudella de Montsant (Priorat), 1964. I el seu blog tens un racó dalt del món - tortosa

Estudia Batxillerat i Magisteri a Tarragona. Actualment viu a Tortosa amb la seva dona i treballa com a funcionari de l'Ajuntament.

(tres fotos de l'època d'estudiant, els llibres volen)

La seva afició pel relat curt s'inicia l'any 1992, quan escriu el conte A l'ombra dels ametllers. D'entre les seves obres destaquen els reculls de contes breus Tens un racó dalt del món, El vertigen de Trapezista i Postres de músic, Premi Marian Vayreda de la ciutat d'Olot 2005.

(els seus estimats de l'ànima)

Aquest darrer premi li suposa un fort estímul per a continuar la seva tasca literària amb més empenta i motivació. Els seus contes s'han definit per la seva originalitat, fina ironia, l'ús intel·ligent del llenguatge i la predisposició a la sorpresa.

(les senyores i la premsa l'adoren)

És soci de l'AELC i des del desembre del 2006 és el coordinador del Club de Lectura de la Biblioteca marcel·lí Domingo de Tortosa.

(Que monos)

GERVASIO SÁNCHEZ – FOTÒGRAF

Nascut a Còrdova a l'agost de 1959, Gervasio Sánchez es va llicenciar el 1984 en la branca de Periodisme de la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de llavors ha treballat com periodista independent per a diferents diaris i revistes, especialitzant-se en conflictes armats.

Resideix en la ciutat de Saragossa des de la dècada dels vuitanta. Des de 1984 fins a 1992 va cobrir la major part dels conflictes armats haguts a Amèrica Llatina. Des de 1988 manté una estreta relació amb “HERALDO DE ARAGON”. Ha treballat com enviat especial d'aquest diari aragonès tant en la guerra del Golf com en els diferents conflictes armats de l'antiga Iugoslàvia, Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina. També col·labora amb la CADENA SER i amb el servei espanyol de la BBC des de 1994.

El passat 7 de maig de 2008, el fotògraf i periodista Gervasio Sánchez va pujar a recollir un de tants premis, l'Ortega i Gasset que atorga el diari El País, davant l'assistència d'un concorregut públic, entre ells estaven també la vicepresidenta del govern, el president del Senat, diversos ministres, Esperanza Aguirre i l'alcalde de Madrid, Alberto Ruiz Gallardón, a més de tots els altres mitjans de premsa.

.

foto guanyadora

Doncs bé, sembla ser que no va ser del gust de tan il·lustre públic el discurs de Gervasio Sánchez, quan aquest va pujar a recollir el premi, condemnant aquest discurs a l'ostracisme i oblit de tota la premsa. Té la mà Maria amb col.laboració del Perutxo, us el porta a la vostra consideració:

Señoras y señores, aunque sólo tengo un hijo natural, Diego Sánchez, puedo decir que como Martín Luther King, el gran soñador afroamericano asesinado hace 40 años, también tengo otros cuatro hijos víctimas de las minas antipersonas: la mozambiqueña Sofia Elface Fumo, a la que ustedes han conocido junto a su hija Alia en la imagen premiada, que concentra todo el dolor de las víctimas, pero también la belleza de la vida y, sobre todo, la incansable lucha por la supervivencia y la dignidad de las víctimas, el camboyano Sokheurm Man, el bosnio Adis Smajic y la pequeña colombiana Mónica Paola Ojeda, que se quedó ciega tras ser víctima de una explosión a los ocho años.

Sí, son mis cuatro hijos adoptivos a los que he visto al borde de la muerte, he visto llorar, gritar de dolor, crecer, enamorarse, tener hijos, llegar a la universidad.

Les aseguro que no hay nada más bello en el mundo que ver a una víctima de la guerra perseguir la felicidad.

Es verdad que la guerra funde nuestras mentes y nos roba los sueños, como se dice en la película Cuentos de la luna pálida de Kenji Mizoguchi.

Es verdad que las armas que circulan por los campos de batalla suelen fabricarse en países desarrollados como el nuestro, que fue un gran exportador de minas en el pasado y que hoy dedica muy poco esfuerzo a la ayuda a las víctimas de la minas y al desminado.

Es verdad que todos los gobiernos españoles desde el inicio de la transición encabezados por los presidentes Adolfo Suarez, Leopoldo Calvo Sotelo, Felipe González, José María Aznar y José Luis Rodríguez Zapatero permitieron y permiten las ventas de armas españolas a países con conflictos internos o guerras abiertas.

Es verdad que en la anterior legislatura se ha duplicado la venta de armas españolas al mismo tiempo que el presidente incidía en su mensaje contra la guerra y que hoy fabriquemos cuatro tipos distintos de bombas de racimo cuyo comportamiento en el terreno es similar al de las minas antipersonas.

Es verdad que me siento escandalizado cada vez que me topo con armas españolas en los olvidados campos de batalla del tercer mundo y que me avergüenzo de mis representantes políticos.

Pero como Martin Luther King me quiero negar a creer que el banco de la justicia está en quiebra, y como él, yo también tengo un sueño: que, por fin, un presidente de un gobierno español tenga las agallas suficientes para poner fin al silencioso mercadeo de armas que convierte a nuestro país, nos guste o no, en un exportador de la muerte.

Muchas gracias.

FRACTALIUS – PHOTOSHOP

Fractalius és un plugin per Photoshop que crea il·lustracions inusuals, excèntriques en un sol pas. Els efectes es basen en l'extracció de la textura fractal ocultada suposadament d'una imatge. Podeu també simular els diversos tipus d'il·luminacions exòtiques i d'alts esbósos realistes del llàpis. Per veure amb mes claretat, ampliar la fotografia.