TÉ LA MÀ MARIA - REUS

EL FUTUR DEL PERIODISME

2012-01-29T10:44:00.000+01:00

No és la crisi publicitària,és el periodisme. La informació ha passat de ser considerada un servei a la democràciaa tractar-se com una mercaderia. Els models vigents han contribuït a aquesta situació.Lacrisieconòmica i eldescens de la inversió publicitària,sumats a la irrupció a internet de noves formesde comunicació, estan transformant el model mediàticactual. Només el2011 al voltant de 4.000 periodistes s'han quedatsense feina i nombrosescapçaleres han fet fallida a l'estat espanyol. La caiguda dels ingressos perpublicitat és assenyalada com la causa fonamental del terratrèmol. Segons les últimes dades de l'empresa Infoadex,els diaris van perdre un 32% d'ingressos publicitaris durant l'octubre i desembrede 2011. Avui s'ingressa menys de la meitatque fa cinc anys.

En aquest sentitles empreses mediàtiques han contribuït a cavar la seva tomba amb una visió meramentindustrial de les notícies com a producte, cosa que ha suposat una degradació inevitablede les redaccions: cada vegada més precaritzades i dependents del departament depublicitat. La conseqüència lògica d'aquesta degradació en les redaccions, haestat prevaldre com a objectiu la credibilitat dels mercats abans que lacredibilitat del públic: únic actiu amb què compta el periodisme. Així, les audiènciescollides per a la propaganda i els accionistes importen més que els lectors.

Si éscomplicat per a lesempreses de comunicació, més encara per a les quepresenten línies editorialsprogressistes o d'esquerra.En aquest sentit,probablement puguin sobreviure però mai tindran elpoder que tenen els mitjans de dretes. Passacom amb elspartits polítics d'esquerra,hi pot haver-ne, però el sistema sempreté mecanismes perquè no siguin prou poderosos. La crisi dels mitjans decomunicació pot brindar unaoportunitat per construir nous models que dotina la ciutadania deformes d'intercanvi deconeixement gestionades des debaix, que s'escapen del control políticestatal i de l'interès econòmic de les empresesprivades.

Es el moment d’aposta per nousmodels de mitjans de comunicació, internet està obrint les portes,ja que no és la causa de l'ensorrament del periodisme, sinó la seva condició necessàriade futur. La informació del segle XXI esdesenvoluparà multimèdia ivia web, i elcanvi passa perassumir que l'estructura ja no és la d'unsinformadors que ofereixen unidireccionalment continguts a les audiències.D'aquesta manera, la solució passaria perconstruir a partir de la interacció de periodistes i usuaris, generantnoves formes d'informacióen constant creació i transformació. Passarà quan els periodistess'estableixin noves maneres de relació amb els seus públics basats en la col·laboració de les dues parts. Per això,el canvi vindrà per part d’una ciutadania participativaque trobarà periodistesi mitjans disposatsa fer de la comunicació alguna cosa compartida, debats i informacions construïtsa mitges.

I els mitjans tradicionals?la premsa de paper i les radiotelevisionsgeneralistes es mantindranen la mesura que recobrin la sevafunció. No serà el gran negoci, però sí sosteniblei independent: els dos trets que defineixen el periodisme crític possible. Podranviure oferint informaciósi és seriosa i profunda, per a públics específics . Els continguts s'han anatdeteriorant i pateixendel mateix mal del qual advertia Albert Camusel 1944, "es vol informar ràpiden lloc d'informar bé, i la veritatno hi surt guanyant amb això".

EROTISME A L'ACTUALITAT (MASCULÍ)

2012-01-28T09:06:00.000+01:00

Fantasiesindubtablement femenines, però construïdes sobre el cos, sobre el sexe masculí,d'acord amb el seu ritme propi ens ofereix una fantasia bisexual en la quall'erotisme es barreja amb qualsevol altra forma d'amor i la promiscuïtatconviu, sense problemes, amb els sentiments profunds. L'erotisme és una formade coneixement del cos, el renaixement italià, que fou l'origen del món modern,féu la descoberta del cos, de la seva harmonia, de la seva bellesa. El primeraspecte que la dona explora, el primer que percep del cos de l'home és la sevaolor. Sovint, segons l'olor decideix sicontinuarà veient aquell home o l'evitarà. L'art de crear perfums és un arteròtic. El sexe sempre és una acció, sempre està en el temps. L'última isuprema aspiració, l'últim i suprem lloc de la trobada eròtica és lacontemplació beatífica, fora del temps.

DESPRÈS DE MEGAUPLOAD HI HA VIDA

2012-01-27T07:54:00.000+01:00

Diverses Alternatives a les descàrregues

Si algú vol explicar les gotes que té l'oceà, els metres quadrats de núvols alcel, de segur que els prendrien per bojos. Voler censurar Internet és una cosasemblant. La Xarxa de Xarxes és ja avui dia no un Món, sinó un Univers que elssenyors de la Societat d'Autors dels diferents països volen tancar per abenefici dubtós d'uns drets que volen esprémer a perpetuïtat. El real és que noés possible censurar a tot el món tot el temps i després del cop a Megauploadhi ha alternatives perquè els usuaris finals puguin seguir intercanviant el queja van pagar. Aquestes són algunes.

10alternatives a MegaUpload

El lloc popular d'allotjament d'arxius Megaupload va ser clausurat per l'FBI i4 dels seus membres van ser empresonats a Nova Zelanda. Això podria deixar lapàgina molt temps fora de servei però mentre això es soluciona et porto 10alternatives que funcionen bé:

MediaFire: és un servei d'allotjament d'arxius i d'allotjament d'imatges gratuïtfundat el 2006 i situat al Comtat de Harris, Texas, Estats Units.

DepositFiles:servei internacional de descàrrega segura, emmagatzematge i distribuciód'arxius.

RapidShare:és una empresa d'origen alemany d'allotjament d'arxius, actualment radicada aCham, Suïssa, que opera principalment a internet. L'empresa pertany a RapidShareAG.

HotFile: servidor de descàrregues d'unsol clic gratuït! Es poden pujar grans arxius i enviar l'enllaç de descàrrega.

BitTorrent: protocol dissenyat per al'intercanvi d'arxius peer-to-peer a Internet.

Gigasize: és una empresa d'origenalemany d'allotjament d'arxius, actualment radicada a Suïssa, que opera principalmenteninternet.

FileSonic:és un altre servei d'allotjament de continguts en alça en els últims anys.

FileFactory:et permet gaudir d'un emmagatzematge de 500GB totalment gratis.

4shared: et permetemmagatzemar arxius de fins a 1 GB, descàrregues simultànies i té client per amòbils Android, iPhone i Blackberry

DivShare: una altraalternativa una mica petita però interessant.

The Fantastic Flying Books of Mr. Morris Lessmore from Moonbot Studios on Vimeo.

EROTISME A L'ACTUALITAT (VOLUM 3)

2012-01-26T08:32:00.003+01:00

La seducció és un dels millors recursos per a captar l’atenció d’aquell quemira, i és per això que sempre ha estat una de les estratègies de poder méseficients. De vegades, però, aquest recurs ha estat dissenyat en l’altre perser consumit per un mateix i assegurar, així, el plaer que provoca estar davantde l’objecte que és capaç de seduir-nos.

Creix la contradicció entre el desig que ens provoca la seva bellesa i lapor de gaudir del plaer de tocar-la. Aquesta atracció amenaçadora fa que l’objecteesdevingui un cos molt més seductor, un cos poderós, de la qual cosa en sommolt més conscients quan es produeix la resposta de la descàrrega, en el momenten que ens rendim davant la temptació i ens apropem a tocar-la.

ENCETANT EL MELÓ

2012-01-25T07:56:00.000+01:00

Hi ha persones amb dots paranormals que tenen el poder d'endevinar l'estat de maduració i de gust d'un meló. Amb mirada absenta i cara de trànsit com a mèdiums, olorant la fruita i prement els extrems, consideren el color/aparença exterior i arriben a un dictamen amb dret a reclamació. He preguntat a aquests saurins de la fruita pel meló del 2012 i, fent la seva litúrgia, han diagnosticat que era com una ceba.

La primera tallada ve aspre i picant. Al gener, concretament el dia 30, cal haver pagat el 18% d'IVA de les factures emeses el 2011, tant si les has cobrat com si no, a la deessa Hisenda, un espectacle de tragicomèdia grega que es representa any rere any durant tot el primer mes a empreses, empresetes i xiringuitos amb autònoms com a actors i disfressa de titelles. Els autònoms avancen a l'Estat 1.930 milions d'euros per l'IVA de facturessense cobrar, a Catalunya en són 436 milions, i això era fins al 20 d'octubre (La Vanguardia 07/12/11). Sort del PP, que en la legislatura passada va proposar modificar aquesta llei que ja acumula 51 ajornaments en el tràmit d'esmenes. De moment, tots es fan l'orni. Veurem el meló d'enguany.

El meló, tot i el seu sabor pudent segons el sommelier esmentat, pot millorar deixant-lo a temperatura ambient. La resta de tallades podrien tenir sabor a ocupació, a llocs de treball, una dèria començada per aquell Isidoro (àlies Felipe González) amb la creació de 650.000 llocs; promesa que s'ha anat repetint al llarg de les eleccions generals, aquestes últimes sense precisar-ne la quantitat (per si de cas); una mena de relat del Gènesi on al setè dia, en lloc de descansar, el Déu de torn es dediqués a crear curro. Pensant en veu baixa hom raona que l'ocupació la creen les empreses, les pimes amb autònoms, que el setembre passat eren 533.388 a Catalunya, un nombre considerable de desgavellats, l’autonomia líder en autònoms, després que entre maig i juny hi haguessin 58.900 baixes de persones que van optar per “aquí a terra et deixo el gec”, demostració punyent que l’autonomia no té futur.

Com deia un visionari autònom que va haver de baixar la porta definitivament, en la crisi dels noranta: “ens n'anem a fer punyetes i, si no fem via, no n’hi haurà per a tothom, que a Roquetes en fan poques”. Sublim

premonició!

Arcadi Vilella
20 01 12

EROTISME A L'ACTUALITAT (VOLUM 2)

2012-01-24T08:19:00.003+01:00

Eros és un instintque s'esforça contínuament en unificar la vida en entitats cada cop mésàmplies, perllongant la vida i conduint-la a nivells més alts dedesenvolupament. Molts són els qui opinen que Eros es senzillament la forçacreadora fonamental de l'univers que és manifesta en l’instin d'una espècie enreproduir-se, multiplicar-se i, en la tendència de tot allò que està dotat devida , envers unes formes de vida més elevades i millor organitzades.

SENSES by FRANK DE MULDER from frank de mulder photographer on Vimeo.

EROTISME A L'ACTUALITAT (VOLUM 1)

2012-01-23T07:58:00.000+01:00

A partir d'avui sortiran una sèrie de capítols o volums dedicats a l'erotisme, tema que ja havíem tocat en altres monogràfics, com el de l'Àfrica antiga, Oriental, el del cine. Des de la més remotaantiguitat, els artistes de totes les cultures s'han interessat per larepresentació de l'activitat sexual no com un acte per a procrear sinó sobretotcom font de plaer. Des que l'art es coneix i reconeix, allà en la profunditatd'èpoques molt antigues, el cos humà i la seva representació han estat sempreobjecte de la mirada creativa de l'home.

SOPA DE BRUIXES

2012-01-22T09:40:00.001+01:00

Entre1692 i 1693, més de 150 persones van ser empresonades al poble de Salem, actualMassachusetts, acusades de bruixeria. Ningúva poder provar res, la qual cosa no va impedir que 19 dels detinguts fossinpenjats. ArthurMiller va donar fama mundial al succés amb la seva obra Les bruixes de Salem,on establia un paral·lelisme crític amb la campanya anticomunista dels anys 50.

Aprincipis d'aquella dècada, el senador republicà McCarthy havia començat asospitar que la indústria cultural del seu país estava infectada desimpatitzants i espies comunistes. Dela mateixa manera que els veïns de Salem veien bruixes a les cantonades, ellveia traços comunistes en els texts de Broadway i, sobretot, en certes pel·lículesdel perfil Hollywood.

Deixantde banda la presumpció d'innocència i diversos drets constitucionals més,McCarthy va redactar una llista negra engrossida principalment per cineastes,guionistes i escriptors (com el propi Arthur Miller). Esva muntar el seu propi judici de Salem i fomentar una paranoia social queduraria sis anys. Durantaquell període, molts artistes i creadors van perdre la feina, ja quecontractar un nom de la llista negra era interpretat com un gest de complicitatal comunisme.

Seixantaanys després, les bruixes amenacen amb tornar.

Al'octubre de 2011, un congressista republicà anomenat Lamar S. Smithpresentava davant la càmera de representants un projecte de llei anomenat SOPA,Stop Online Piracy Act Ara la batalla ja no es lliura en els escenaris ni a lespantalles de cinema, sinó en els ordinadors. Il'enemic ja no és el dimoni ni el comunisme, sinó qui amenaça una de les mésrobustes indústries dels Estats Units: la dels drets d'autor.

SiSOPA tira endavant, els propietaris dels drets poden segrestar webs (dequalsevol país), esborrar la seva presència en els cercadors i congelar elsseus ingressos publicitaris i els seus fons. Desprésque això passi, amb la presumpció d'innocència ja crivellada a la tarima, eltitular del web tindrà l'oportunitat de comparèixer davant el tribunal de Salemi explicar la seva versió dels fets. Unprocés idèntic al que les autoritats nord-americanes van seguir per silenciarWikileaks.

Lesllistes negres, a Salem i també en els 50, no buscaven tant castigar la faltacom a estigmatitzar, aïllar els seus simpatitzants, assenyalar-los davant lacomunitat posant de manifest que la seva actitud amenaçava el normal i rectemanera de vida. Dela mateixa manera, la llei SOPA busca condemnar a l'ostracisme a l'enemic delsistema, fins al punt que qui enllaç una pàgina de la llista negra esconvertiria en col·laborador de la mateixa i, per tant, estaria cometent undelicte.

Si,des de Twitter o Facebook, enllaces a una pàgina amb contingut protegit, cometsun delicte. Sigestiones un bloc i un comentari enllaça una pàgina amb comentari protegit,comets un delicte. I si tucomets un delicte, que et enllaç el comet al seu torn. ¿Resultat? Por i paranoiaen l'era de la interconnexió global.

Peròla més greu conseqüència de l'aplicació de SOPA és que aquelles xarxes quepermeten la navegació anònima passarien a estar vigilades. Això,a més d'aniquilar el dret a la intimitat, inhabilitaria qualsevol possibledissidència als països on Internet està sota control governamental com, per exemple,(posi aquí la seva dictadura predilecta).

Si la llei SOPA tira endavant, Internet, elmedi, passaria a estar vigilat i controlat per grans corporacions comMicrosoft, Apple, Adobe, les discogràfiques i les majors de Hollywood. LaInternet oberta, lliure i una mica caòtica que coneixem donaria pas a unacertament molt més estricta i ordenada.

Sense anonimat.

Sense bruixes ni dissidents.

JOSE PARRA - MÈXIC

2012-01-21T09:39:00.003+01:00

JoseParra neix a Guadalajara Jalisco, Mèxic, com a part de la tercera generació depintors a la família. El seu avi va ser un artista i enginyer en Tepic Nayarit.El seu pare J. Parra "Parrech", seguit del seu germà "AgustinParra" es muda a Guadalajara per començar a reprendre la pintura MexicanaCostumista. Els dos germans van créixer en pocs anys, fent tot des de pintura iescultura, fins elaborades peces de decoració, inspirades en el BarrocIbero-Americà. Ara Agustí s'ha donat a conèixer internacionalment per haver fetmés de dotze cadires especials per al Papa Joan Pau II, convertint-se enproveïdor oficial del Vaticà. Parrech es va convertir en un personatge dins del'escena plàstica local, a causa d'una banda a la qualitat de les seves peces iper un altre al suport del seu estudi a artistes com Sergio Garval, EnriqueMonraz, Jose Moraila, Rubén García i Nino Magaña entre d'altres . Les cadavegada més conegudes "Alacena Parrech" han estat exhibides a Sud-amèrica,Europa i Amèrica del Nord.

José Parra va tenir el seu primercontacte amb la pintura a primerenca edat en l'estudi del seu pare, però no éssinó fins als 16 anys quan decideix integrar formalment a l'estudi-taller, onaprèn l'escola de la família. Després d'estudiar al I.T.E.S.O. Comença lacarrera d'Arts Plàstiques a la Universitat de Guadalajara. La primera exhibicióindividual va arribar després de guanyar un premi en el Concurs "ArtJove" a l'edat de 21 anys. Va ser en aquesta exhibició on pren el recursde la Talavera com a part integral de les seves composicions. Després detreballar amb galeries a Puerto Vallarta per espai de tres anys, i en Torontoper un breu període, Jose Parra exhibeix per primera vegada a Nova York. Va seren aquesta primera visita quan s'uneix al "Art Student 's League of NewYork" on pren classes d'anatomia. Actualment José Parra es trobatreballant en una comissió especial per a la col·lecció Riley a Tucson Arizona,en coordinació amb Galeria Minerva i la Societat Històrica d'Arizona a Tucson.

CHRISTIAN WEISS - ALEMANYA

2012-01-20T08:24:00.000+01:00

Christian Weiss és un fotògraf, il·lustrador i dissenyador gràfic queviu i treballa a Munic, Alemanya. Deformació autodidacta, Weisses mou endiferents àmbits fotogràfics,com el retrat, moda, fotografia a celebritats i músics, la fotografia artísticao els nus. ChristianWeiss combina lafotografia tradicional i la digital. El seu treball és fosc i profund,sobretot en la seva fotografia més artística, onles seves composicions es mouen entre l'horrori el romanticisme, deixant pel camí unerotisme de vegades dolç i de vegades agressiu enla seva extensa col·lecció de nus.El món bizarro isensual de Weiss ensatrau amb aquestsentiment sempre estrany amb el que ens atreu el provocador i que ésdiferent. La bellesa de la tragèdiade nou present en els nostres moments més dispars.

ELS GRANS PLAERS MINÚSCULS

2012-01-19T08:31:00.000+01:00

Avui estic de bon humor, avui he estrenat mitjons. Uns d'hivern, normals, sense marca coneguda, comprats al mercat de Bonavista el passat diumenge. Dels de 5 parells, 3 dòlars europeus.

I el bon humor em ve de la sensació que produeix l'introducció dels peus dins d'uns mitjons nous. Com a nova roba els cos ho detecta com element estrany a modus de bacteri de la grip i reacciona, en aquest cas, amb un caminar optimista i decidit. Quelcom similar, però totalment diferent, quan per les circumstàncies cal tallar les ungles dels peus abans no comencin a cercar com gavinets, espai entre la carn.

Tal i com diu el protagonista del nou Testament: "jo coneixo les meves ovelles i elles em coneixen a mi" amb els mitjons passa tres quarts del mateix. En el meu parc mitjoner ens coneixem tots, els de la goma fluixa,

els que se'ls menja la sabata, els que fan una delicada olor ja al migdia, els descolorits, els blau marí, els negres, els grans, els petits, els de la meva filla, o els més ingrats: els desaparellats també fills d'algun Deu. Tots ells, personatges inferiors de numeroses guerres lliurades amb una majoria glamorosa de derrotes però també de celebrades victòries.

Ara, amb aquest important increment caldria llençar-ne uns quants, una empresa àrdua, en la que no hi penso col·laborar. Tinc el mateixos sentiments que el mercader "És que un jueu no té mans, òrgans,

proporcions, sentits, afectes passions?, si ens punxeu, no sagnem?... Perquè el llençar els mitjons, no tan nous, segur que em farien idèntiques preguntes i no tindria cap resposta excepte la d'aixugar-me les llàgrimes

amb qualsevol d'ells.

Moc els dits dels peus i els nous mitjons fan tot el possible per merèixer la meva estimació, per adquirir el rang d'habituals. Segur que entre ells, els nouvinguts i els de sempre al calaix ja s'ho han parlat. Segur també que hi ha intervingut els pantalons texans del calaix del costat o les samarretes del de sota. Aquesta nit a la calaixera hi ha hagut xivarri. Calentet dins del llit em xiulaven les orelles, parlaven bé de mi, de l'apreci que tinc als plaers minúsculs, de la desídia que em causen els grans, d'un món on les coses noves, per se tenen massa importància, d'un món que ha oblidat la importància d'estrenar mitjons.

Arcadi Vilella
17 01 12

..

GEORGY KURASOV - RÚSSIA

2012-01-18T08:00:00.000+01:00

Georgy KURASOV és un artista nascutel 1958 i gairebéque en cap moment de la seva vida s'ha allunyatde l'art, encara que va ser només fins a la dissolucióde la Unió Soviètica que el seu treball de pintura va obtenir reconeixement.

Veure les pinturesde Georgy KURASOV és definitivament una invitacióa crear, en el seu dibuix crea jocs amb les línies apropant-sea alguna forma de cubisme, el seu color és vivaç, impactat iimponent, així com les seves propostesfisionómicas. KURASOV recorda haver-se iniciaten l'art fent unamica de modelatge en plastilina,després va rebre classes de pintura i esculturai gairebé que desd'aquest moment, als seus tretzeanys, inici el seu recorregutpel món de la creació artística, recorregut que no es va interrompre nitan sols quan va ser allistat per l'exèrcit,ja que va comptar amb la sort de sernomenat pintor de la cort del general a càrrec. Peròva ser només fins a la caigudade la Unió Soviètica que el seu treball va poder ser vist en altres llocsdiferents al seu país, així va ser com va exposar en diversos espais alsEstats Units, on a més ha venut bona part de la seva obra.

PERQUÈ LA REPÚBLICA

2012-01-17T08:17:00.000+01:00

Deixara l'estacada als seus col·laboradors és un vell costum de Juan Carlos I, elsuccessor de Franco. Ho va fer amb el seu mentor Torcuato Fernández Miranda quan, elevat altron, va deixar de ser-li útil, amb Sabino Fernández Campo quan va deixar defer-li de “mamporrero”, amb els seus còmplices en el 23-F Armada, Milans delBosch i Tejero després de fracassar el cop pel pànic real posterior (encara quetots ells, imbuïts d'una fidelitat molt castrense, van preferir suportar penesde presó abans que parlar). La seva última retirada estratègica ha estatllançant el llast del seu gendre Urdangarín, que segons sembla va conservarl'afició al “pelotazo” dels seus temps de handbol (i, a “fortiori”, de la sevafilla Cristina, signatària dels mateixos documents que van permetre l'ascensióeconòmica sobtada de tots dos; al cap i a l'últim se'ls suposa units en la sorti en la desgràcia).

Aquest comportament dóna motiu a algunes preguntes. Si tots som innocents finsque es
demostri el contrari, per què el matrimoni maleït ha quedat apartat delsquefers de la família real si ni tan sols han estat imputats? És cert, hanrebut un mínim i vergonyant suport de la reina i d'Elena amb les seves fotos“washingtonianes”, unes iniciatives que recorden la del propi Juan Carlos quan,amb Franco agonitzant, es va marxar per les bones al Sàhara a dir als militarsallí destacats que “Espanya no els abandonaria” … just una setmana abans ques'acordés la seva cessió al Marroc.

Que unBorbó sigui covard no és novetat, que sigui maldestra encara ho és menys. Peròsón ja tantes les “gansades” de l'actual, que cada vegada resulta més difícildissimular-les. L'última ha estat, en el missatge de Nadal, dir que “tots sóniguals davant la llei”. Òbviament, no ho aplica a si mateix, que segons laconstitució és “inviolable”. En poques paraules, que és amo de robar o fins itot matar, per exemple, i, amb major motiu, de cobrar comissions molt superiorsa les quals s'imputen a Camps.

Però no van acabar aquí els despropòsits reals. En una grau d'audàcia, es vadignar referir-se al que tot el país comenta, manifestant que cal ser exemplar,i lamentant que certes actituds poden repercutir en el “descrèdit de lesinstitucions” (és a dir, de la Corona).L'espectacle del dia 27 al Congrés vaser més lamentable encara, amb el rebló del mateix i l'aplaudiment unànime delsdiputats, que posa de manifest una vegada més el divorci entre el poble i unssubjectes disposat a l'aplaudiment segons el que mani el partit polític. Pochem avançat des dels temps de les “adhesions incondicionals” dels diputats deles Corts al feixista cabdill.

Per cert, aquesta “patochada” de la nostraConstitució sobre la seva inviolabilitat (unida a la de proclamar que les Forces Armades “tenen com a missió garantir la sobirania i independènciad'Espanya, defensar la seva integritat territorial i l'ordenament constitucional”),causa la riota a Europa i ens priva de l'accés a algunes institucions continentals.Però, qui li posa el cascavell al gat amb un canvi constitucional?. Sortiranels temes nacionalistes i tantes unes altres coses fruit d'una mentalitatencara dictatorial i franquista. Curiosament, en el mateix dia la Sra. Botellaera investida alcaldessa de Madrid, només perquè el seu marit així ho va volerfa vuit anys, temps suficient, segons sembla, per adquirir gran experiènciagovernativa, i el Sr. Ruiz Gallardón, sempre imparable en la seva carrera cap ala presidència, li concedís aquest lloc a canvi de la seva creixença personal.Una mostra més que, ara com en temps de Franco, les classes governants tractena Espanya com si fos el seu “cortijo”.

En temps de Franco es concloïa que “tenim el govern que ens mereixem”. La frasesegueix sent vàlida avui per a un poble inculte, vago i desmemoriat. Disculpinque no firmi aquest article amb el meu veritable nom. No crec en la “llibertatd'expressió” a l'espanyola, de la mateixa forma que tampoc crec que la justíciasigui igual aquí per tots, ni que les persones siguin innocents mentre no es demostriel contrari.

El gat negre.

RICARDO CASAL - PARÍS (FRANÇA)

2012-01-16T08:36:00.000+01:00

GRAVITY // UN RÊVE DE DEMAIN from Filip Piskorzynski on Vimeo.

LA DIGNITAT

2012-01-14T15:57:00.000+01:00

La dignitat és un dretinnat de les persones a ser tractades de manera justa i a reconèixer la sevavàlua en tant que humans. És objecte de protecció per les lleis internacionalsi pels principis de l’ètica.

La història del concepte està lligadatant a l’antropocentrisme clàssic i renaixentista com al lloc que ocupa l'homeper a les religions monoteistes, ja que és una criatura divina i posseeix ànima,a diferència d'altres éssers vius. És el centre de la Declaració Universal delsDrets Humans, el principi del qual es deriven tots els altres.

La dignitat humana pot veure'samenaçada pel tracte vexatori, sigui en el cas de la discriminació, de latortura, l'esclavatge o les condicions físiques que impedeixin la vida amb unmínim benestar. Igualment es qüestiona en els dilemes de la bioètica, onfunciona com a límit per a les intervencions científiques i en el paper del'Estat sobre l'individu. Tu, tot, tothom.
.
.
.

STEPHEN EASTWOOD – UNITED STATES

2012-01-13T15:08:00.001+01:00

Stephen Eastwood, Butterfly Photoshoot with Stefaniya . from Stephen Eastwood (extras) on Vimeo.

JULIAN DE NARVAEZ – COLÒMBIA

2012-01-12T15:22:00.002+01:00

Nascut a Bogotà, Colòmbia, l'any 1977. Es gradua coma dissenyador gràfic a laUniversitat Jorge Tadeo Lozano al 2002.Realisaun diplomat en creació de disseny web a lamateixa Universitat el 2004. Entre el 2009 i2010 cursa el programad'especialització en mitjans itecnologies per la producció pictòrica a l'Institut UniversitariNacional d'Art IUNA, de Buenos Aires, Argentina.Entre alguns reconeixements alseu treball es troba el premi al primer SalóNacional d'Il·lustradors realitzatper la Cambra Colombiana del Llibre al any 2008.A partir de l'any 2002 el seutreball s'ha publicat endiferents mitjans editorialsa Colòmbia. Actualment col·laboradesenvolupant les seves propostesgràfiques amb diferentseditorials i agènciesde disseny d'Anglaterra i Estats Units i Colòmbia.

GOM - ESMA 2011 from gom on Vimeo.

ELENA VIZERSKAYA – UCRÀNIA

2012-01-11T15:11:00.000+01:00

Una donacreadora d'imatges, el seu nom artístic "Kassandra"
El seu treball: fotomuntatges suggerents que ensconviden a la fantasia sensual de la dona persobre de tot i tots. Elegant, sofisticada, eròtica i fins agosarada en les seves propostes. Elena Vizerskaya, Ucraïnesa,és sens dubte geniali una excel·lent comunicadorad'emocions. Ens parla de "rentar la imatge"... posar unsomriure en el més ombrívolde les cares.Encara que aclareix: No tothomentén l'humor d'aquesta.El seu treball és creatiu,atractiu i encantador al mateix temps. Bellesesangelicals i dimonis,infern, esclata d'èxtaside color i els llocsde boira, on viula mort.

The Provo Bros - mining powder at Retallack, British Columbia from The Provo Bros on Vimeo.

PARTIT POPULAR IL.LEGAL

2012-01-10T15:00:00.000+01:00

Per què hauria de ser il·legalizat el Partit Popular segons la llei de partits espanyola.

La Llei de Partits vs Partit Popular i el seu suport al terrorisme d'estat practicat per la dictadura franquista. Molts dels dirigents populars l'han defensat, justificat i recolzat explícitament, més enllà de la condemna de la repressió de la dictadura, parcial i puntual, en les corts espanyoles l'any 2002. Aquesta condemna entra en confrontació directa amb paraules i fets, produïts de forma reiterada i greu, que suposen una clara apologia d'una dictadura cruenta.

Aquestes són algunes de les raonsper les quals el Partit Popular (abans Aliança Popular) incompliria l'article 9de la llei de partits:

1. Absència de condemna inequívoca de la dictadura de Francisco Franco.

2. Oposició al ajusticiament dels assassinats comesos per la dictadura feixistade Francisco Franco.

3. Absència de reconeixement que el cop franquista es va produir contra elgovern legítim de la República, utilitzant subterfugis i ambigüitats que evitinla condemna específica als colpistes.

4. Oposició al soterrament i a la honra de les víctimes del cop feixista, que moltsanys després segueixen abandonades pel territori nacional en fosses comunes,moltes d'elles sense identificar.

5. Connivència amb el partit feixista de la Falange al judici del jutgeBaltasar Garzón per voler investigar els crims polítics del franquisme, encaraimpunes.

6. Votació en contra de l'esmena a la llei de la memòria històrica que permetiaa l'estat trobar els desapareguts i homenatjar-los.

7. Existència de delictes de sang impunes comesos pel seu president fundadorManuel Fraga Iribarne: màxim responsable dels assassinats de Montejurra(terrorisme d'estat) i de crims d'estat (assassinats polítics - penes de mort)

8.Defensa i suport a destacats franquistes amb delictes de sang com Arias Navarroo el mateix Manuel Fraga.

9. Apologia de la dictadura feixista:

Subvenció pública de la Fundació Francisco Camp perpart del govern popular de José María Aznar i negativa que se li retirarà tot il'oposició del Parlament.

Per què vaig a haver de condemnar jo el franquisme?.Entrevista a Mayor Oreja.

Un llibre editat per la Diputació de Castelló(presidida per Carlos Fabra) justifica el franquisme

Oposició a la retirada dels símbols franquistes, comestàtues, plaques o escuts que honorin o recordin el franquisme.

10. Presència de col·laboradors del règim feixista ales files del Partit Popular (anteriorment Aliança Popular):

- Manuel Fraga Iribarne

- José Manuel Romay Beccaría

- Álvaro Lapuerta Quintero

- Abel Matutes Juan

- Marcelino Oreja Aguirre

- Luis Ortíz González

- José Miguel Ortí Bordás

- Gabriel Fernando Cisneros Laborda

- Manuel Nuñez Pérez

A méses poden incloure als fills de destacats franquistes que MAI han condemnat deforma clara i explícita la dictadura franquista:

- José María Aznar

- Ana Botella

- Jaime Mayor Oreja

- Pío Cabanillas Alonso

- Jesús Posada

- Federico Trillo

- Alberto Ruiz Gallardón

- Margarita Mariscal de Gante

- Juan Chozas

- Gabriel Elorriaga Pisarik

- Gustavo de Arístegui San Román

- Víctor Torre de Silva i López de Letona

- Julia García-Valdecasas

- Carlos Fabra

- Enrique Giménez-Reyna

- Álvaro Rengifo Abad

- Mónica Ridruejo

- Adolfo Suárez Illana

- Rafael Arias-Salgado Montalvo

- Enrique Fernández Miranda

- Rita Barberá

- Manuel Pizarro

I A MES MENTIDERS !!!

NATÀLIA YERSHOVA - RÚSSIA

2012-01-09T14:37:00.000+01:00

The Girl with the Dragon Tattoo Opening Titles from Onur Senturk on Vimeo.

GEORGE TOOKER – UNITED STATES

2012-01-08T15:53:00.000+01:00

George Tooker (1920-2011) va ser un pintor figuratiunord-americà, desaparegut el març passat, té un estilmolt característic i els seus quadres els realitzavaamb temple d'ou. GeorgeTooker plasmava gentaclaparada per la realitat, és un dels artistesnord-americans més representatius del segle XX. Pintor figuratiu,les obres s'enquadren dins dels movimentsanomenats "realisme social" i "realismemàgic". Nascut als Estats units el1920 va estudiar Literatura a la Universitatde Harvard, però vafer la seva opció per la pinturafigurativa realista, especialment del realisme màgic i el realismesocial, centrant elseu focus en l'alienació humana.Els seus personatges clarament andrògins, buitsd'expressió o moviment mostren el confinament delsseus drets polítics i socials d'una societat orwelliana, on la tècnica i la ciènciano aconsegueixen produirel dret al plaer,dret al gaudi i ala felicitat.

Magicamente vero - George Tooker from aluises on Vimeo.

QUE ENS ESPERA A EUROPA DEL 2020

2012-01-07T15:35:00.000+01:00

El2012 el projecte europeu va experimentar els primers símptomes del que seria elseu dramàtic final. Tot va començar amb un popular presentador de televisióespanyol anomenat Jordi Hurtado. El 27 d'abril de 2012, Hurtado twiteó:"Europa fa pudor". Aquesta afirmació va ser re-twittejar més de 10milions de vegades, i Hurtado es va convertir, sense pretendre-ho, en el líderintel·lectual d'un nou moviment social amb origen a Espanya batejat per lapremsa com 27A.

Aquest col · lectiu ciutadà, de tarannà pacífic, va començar cometent accionsde terrorisme difús, com ara deixar de practicar el coit amb estudiantsalemanyes d'Erasmus. Això va provocar que les alemanyes deixessin de sol ·licitar beques per al sud d'Europa, contribuint a les friccions entre el nord iel sud. Al març de 2013, amb motiu d'una cimera europea, Merkel declararia:"Si no us podem follar, per a què ens serviu exactament?"

El2014 el moviment 27A va adquirir la seva màxima notorietat amb la mort de PaoloNante, que seria reivindicat com un màrtir. Nante era un jove romà que va moriratropellat per un taxi alemany en un carrer de Berlín. Merkel va culpar al'italià per caminar molt a poc a poc en les seves polèmiques declaracions:"és un clar exemple de l'Europa a dues velocitats".

Aquesta afirmació va molestar profundament a Espanya, Itàlia, Grècia iPortugal. Al juny, els presidents i ministres d'economia d'aquests estats esvan reunir en secret en una desolada localitat de Llevant, pel que passaria ala història com La trobada de Marina d'Or. En aquesta reunió es decidiria crearuna nova moneda exclusiva per al sud d'Europa i s'acordaria seu nom: piggy. Lareunió es va filtrar a la premsa, i dies després Umberto Eco, en un article peral seu bloc, encunyaria el terme Sudeuropa.

En2016 va obrir el banc Central Sudeuropeo, amb seu a Palerm, on es imprimirienels primers piggys. El govern alemany va reaccionar amb virulència i va ordenarllançar una partida de maionesa Heinz en mal estat que provocaria una pandèmiade salmonel·losi en Sudeuropa. Amb un 30% de la població víctima d'unagastroenteritis severa, Sudeuropa decidir exercir un total bloqueig aNorteuropa de persones, mercaderies i diners. Es va encarregar a SantiagoCalatrava un gran mur que separés Norteuropa de Sureuropa, però Calatrava es vaembolicar i va acabar fent una passarel·la de 2.300 quilòmetres.

El 1 gener 2017 dels quatre païsossudeuropeos adoptar el piggy com a moneda comuna, amb una equivalència de vintcèntims d'euro. Aquest mateix any va morir Jordi Hurtado, víctima de lasíndrome de la classe turista. Sudeuropa va declarar dos dies de dol com tributal ideòleg.

2018 va ser un any enlluernador per Sudeuropa. El xoriço, la pizza i el iogurtcircular lliurement per les seves fronteres, conformant l'autarquia milloralimentada de la història de la Humanitat. En 2019, però, el PIB de Grècia esva enfonsar inexplicablement, i el president Sudeuropeo de torn va declarar:"Grècia haurà de fer sacrificis".

Swing of Change from Swing of Change on Vimeo.

STEFAN GESELL - ALEMANYA

2012-01-06T19:54:00.004+01:00

La fotografia de Stefan Gesell té unaire de ciència ficció on l'erotisme és una peça destacable. És a més un amantdel còmic, i en especial de l'erotisme de les heroïnes, de manera que sol usarla il·lustració o el dibuix per inspirar-se en els seus treballs. HRGiger i laseva trilogia d'Alien és una de les seves influències, encara que es declarafan de Helmut Newton i de Herb Ritts. "El que m'interessa en una foto ésl'efecte que produeix, com si això fos secundari per a mi" diu, i és en lapost-producció on millor aconsegueix aquests efectes. Compta amb una esplèndidagaleria dividida en diferents sèries, a qual millor. Nus, industrial, fashion... les composicions de Stefan faran les delícies de molts, i fins i tot elspuristes de la fotografia podran trobar imatges al seu gust, ja que no tot ésphotoshop en la seva obra.

QUI SÓN ELS CAPS PSICÒPATES ?

2012-01-05T15:45:00.000+01:00

Un estudi recent va assegurar que un de cada 25 directius de les empreses no té empatia, abusen dels seus subalterns i tendeixen a tenir una personalitat egocèntrica.

Per definició, un psicòpata és algú que no té consciència i no sent cap remordiment o empatia. Tendeixen a ser manipuladors però al mateix temps són encantadors, el que potser és la clau del seu èxit en els negocis.

Hi ha molts trets naturals de la psicopatia que es confonen fàcilment amb els trets d'un bon lideratge, per exemple el carisma, el bon ús del llenguatge i un comportament narcisista que pot semblar una bona autoconfiança.

El més alarmant, és que de les nou persones amb les puntuacions més altes en comportament psicòpata, set ja tenien llocs d'alt nivell: dos vicepresidents, dos directors, dos gerents i un altre amb un lloc administratiu.

Els investigadors ho van explicar així. La manca de metes reals en la vida, és a dir canviar de convicció a la menor provocació i que en el personal pot destruir les relacions humanes, pot ser un factor a favor quan s'expressa en el llenguatge dels negocis pot ser interpretada com "visió estratègica ".

Aquestes persones no tenen remordiment o culpa, són incapaços de sentir empatia que en l'àmbit empresarial, segons els autors de l'estudi, pot ser interpretat com un executiu fort o dur capaç de prendre decisions impopulars però necessàries.

Com identificar-los?

El grup d'individus estudiats que es van qualificar com psicòpates tenen algunes característiques en comú en les proves.

* Els psicòpates van obtenir una alta qualificació en les seves capacitats de comunicació, pensament estratègic i habilitats creatives.

* Per contra, i el que els distingeix de veritables líders, tenen un pobre estil de gestió, són dolents treballant en equip i fins i tot tenen avaluacions d'acompliment pobre. És a dir, se les van enginyar perquè els seus caps els consideren com a elements de "alt potencial" tot i que la seva actitud demostrava el contrari.

Òbviament, posseir algunes d'aquestes característiques no garanteix ser una persona psicòpata. No obstant això, les empreses participants en l'estudi sabien que l'executiu que van prestar per l'enquesta era un individu "problemàtic".

De fet, s'apunta que les dues persones amb puntuacions més altes en el test de trets psicopàtics ja es troben en períodes d'anàlisi d'acompliment o per falta de disciplina. Tot i que encara treballen en les seves empreses, ja van iniciar accions legals contra elles per aquestes reprimendes.

ADAM STYKA – POLÒNIA

2012-01-04T14:34:00.003+01:00

L'artistapolonès Adam Styka (1890-1959), fill del també pintor Jan Styka, va estudiar enl'Acadèmia Francesa de Belles Arts i en l'Acadèmia Militar a Fontainebleau. Vaservir en l'artilleria durant la Primera Guerra Mundial, va ser condecorat i vaobtenir la ciutadania francesa. Amb l'ajuda del govern d'aquest país, vavisitar les colònies franceses al nord d'Àfrica, on es va interessar en latemàtica oriental, característica de la seva obra.

Destaca la seva sèrie 'Idil·lioriental' en què representa parelles (de vegades trios) d'àrabs en actitudromàntica. La seva habilitat de transmetre als seus quadres els colors vibrantsi els forts contrastes del desert del Sàhara li va valer la denominació de"mestre de la llum del sol".

També va representar escenes del salvatge oest americà i, al final de la sevavida, va realitzar quadres de caràcter religiós catòlic. Les seves obres hanestat exposades en països d'Europa i Amèrica.

SOLUCIÓ ALS DESNONAMETS

2012-01-03T14:48:00.000+01:00

Darrerament,com que la policia es trobava amb forta oposició veïnal per executar-les, finsal punt de no haver-ne aconseguit acabar cap, havien començat a acudir a lesexecucions amb forces antiavalots. Això feia impossible que l'oposició veïnalfrustrés el procés.

Doncsbé, en anar a executar una d'aquestes ordres de desnonament, la policia estroba amb l'oposició veïnal habitual; intervenen els antiavalots i asseguren unperímetre perquè els agents judicials puguin actuar, la família agafa lesquatre coses més importants que tenien a casa, mentre que el veïnat no para decridar consignes contra els bancs, la policia i la justícia, el serraller, queha vingut a instàncies de la policia, canvia el pom de la porta. Els agents judicials,finalment, aixequen acta de desnonament i la família, enmig de la més profundatristesa, es troba al carrer. La policia comença a retirar-se i es donen lesmés sentides mostres de solidaritat entre els veïns, molts dels quals pensenque potser ells seran els següents.

Una vegada les coses es calmen, tots marxen: serraller, agents judicials,antiavalots, policies, veïns ... A les dues tots a menjar a casa. Menys lafamília desnonada que va a menjar a casa d'una tia. S'ha acabat!

Acabat?No us ho penseu. Després del cafè, el pare de família, que continua considerantque aquella encara és casa seva, recull la seva dona i els nens i se’n va capallà. Entra pel senzill procediment de donar una puntada a la porta i, com ésun manetes, torna a canviar el pom i en posa un de nou que havia tingut laprecaució de comprar de bon matí. Tornem una altra vegada!

No sé si aquest procedir el va recomanar una advocat, si és així: chapeau perl'advocat. I si se'ls va ocórrer a ells mateixos, encara més chapeau. L'embolicjurídic que han organitzat és de campionat, perquè no se'ls pot tornar adesnonar. El desnonament ja es va practicar i l'expedient judicial s'ha dedonar per acabat. Ara ja no són uns propietaris que no paguen les quotes de lahipoteca, ara són uns simples ocupes. I si el propietari ho vol fer, haurà decomençar un nou i diferent procediment judicial.

Esticsegur que el banc (o caixa) ja ha de tenir una legió de picaplets estudiant quèpoden fer per buidar l'habitatge. S'ha inscrit en el registre de la propietatl'adjudicació del pis és subhasta pública? Si no és així no es pot acreditar lapropietat i, per tant, tampoc presentar denúncia. Qui té poders suficients dinsdel banc per presentar una denúncia d'aquestes característiques? A veure:comencem a llegir poders, qui pot fer-ho. Iniciem un procés civil o un penal?Quin serà més ràpid? Quines oposicions podrien presentar els ocupants? Quant detemps pot durar el procediment?

Magnífic. Genial. Un cop mestre!.Potser del que es tracta avui dia, és aprofitar totes les esquerdes del sistemaper crear el caos. Com ja sabien els grecs, només del caos pot sorgir un ordrenou, estic segur que ho necessitem.

RUSTAM - RUST2D – RÚSSIA

2012-01-02T14:11:00.000+01:00

Rustam és un fotògraf de Moscou,Rússia, que es dóna a conèixer com rust2D i, del qual no disposem de massainformació tot i que la seva extensa galeria de fotografies i altres treballs;estan àmpliament escampades per la xarxa tant en DeviantArt com en photsight.ruper citar dos dels llocs més importants, encara que no les úniques que acullenla seva obra. A destacar, els seus retrats ben elaborats i curosamentescollits, així com les seves composicions entre l'eròtic, l'abstracte i elfetitxista amb subtils dosis d'humor i molt colorit. Imatges 100% visuals peròamb una bona dosi d'originalitat i bon gust.

Москва'2011(Moscow/Russia) from zweizwei |motion timelapse| on Vimeo.

RUMORS

2011-12-30T09:59:00.000+01:00

Laxarxes socials (Twitter,Facebook) són mitjansfèrtils per a la divulgació de rumors. Allà hemestat testimoni demorts que ressusciten en hores,bancs que fan fallida però que en realitat estan solvents, segrestats ques'assabenten de la seva presumptasituació quan estanprenent un tranquil bany de platja ambla família i lallista podria continuar ambtemes de major sensibilitatpolítica. Són rumors.Falsos. Poden ser poderosos. Poden destruirmatrimonis, acabar amb la carrera d'un polític o d'un artista, trencar institucionsfinanceres i ocasionarcommoció social. Iuna cosa tan poderós val lapena intentar entendre-ho.

La probabilitat que una persona crea un rumor depèndel que pensava sobreel tema abans d'escoltar-lo.Si creus que dinsd'un partit polítichi ha polítics corruptes i escoltes el rumor queun membre d'aquest partit ha incorregut enactes de corrupció, és molt probable que et creguisaquest rumor. Elrumor, encara que fals, serà creïble en lamesura que les conviccions prèvies predisposena la gent acreure. Com diu Sunstein: "Si ets propens adetestar a una figura pública, o de fet, gaudeixespensant les pitjorscoses d'ella, tindràsmotius per pensar que els rumors perjudicials sobreaquesta figura són veritatencara que ratllin l'increïble." No processemla informació de manera neutral. Les nostres creences iprejudicis filtren i esbiaixen lainformació que rebem.

Les conviccions prèvies no són l'únic motiu pel qual podemarribar a creure unrumor fals. Si un rumor és cregut per unnombre suficient depersones, altres començarana creure el rumor llevat que hi hagi bones raons per creure que el rumor és fals. Enmatèria de rumors, les creences i el nombrede persones que li donin credibilitat al rumor importaper al seu potencial d'expansió. Experiments demostren quesi una persona troba que la majoria d'un grup alqual pertany sosté que una determinada informacióés certa, bésigui per conformismeo per pressiósocial, la personatendirà a alinear-se amb l'opinió del grup.

Contrari al que alguns podem pensar, refutarun rumor fals pot ser contraproduentsota determinades circumstàncies. La refutaciópot, al contrari delque es pretén, reafirmar la credibilitat del rumor entre els creientsi aconseguir que moltesmés persones coneguin del tema, amplificant l'efecteoriginal. Pel que la dita "No aclareixis, que enfosqueixen" pot haver trobat agafador empíricen els treballs que serveixen de referència. Les ideesimpliquen que hem de tenir laguàrdia alta en relació amb lainformació que rebem. I, en aquest cas, lamillor defensa és comprendre comla psicologia-creences,emocions i prejudicis,i les creences dels nostres grups dereferència influeixen en el queestem disposats a creure .